Resum examen superació català I

Literatura catalana medieval

• Segles V i XVI.
• Societat profundament religiosa,
• Estaments:
  • Bellatores (noblesa, els que lluiten)
  • Oratores (clergat, els que resen)
  • Laboratores (camperols, els que treballen)
• Escrivien tenint molt en compte ls obres que formaven part de la tradició.
• Asseguts a sobre de gegants: per a elevar-nos i poder veure més enllà, construir a sobre del que altres ja han construit.
• Els escriptors en aquell moment imitaven. Introduïen fragments d'altres autors, etc.
  • Per això també valoraven molt la traducció.

Dues revolucions: el paper i l'impremta

L'arribada del paper

• Ajuda a difondre el saber.
• Procedent de la Xina, es divulgà per Europa entre 1180 i 1200.
• Substituí les antigues tauletes de cera.
• Barat, molt pràctic i de gran èxit.

La impremta de Gutenberg

• Gutenberg, 1450
• Tipus mòbils es van adaptar a totes les llengües vulgars.

La lírica trobadoresca

Una poesia de cort

• Lírica feudal.
• Basada en el vassallatge del trobador cap al senyor (poèticament, la dama).
• També reflecteix els ideals guerrers de la cavalleria (a causa de les croades).

La fina amor

• Amor basat en l'elogi i adulació de la dama.
• Dama casada, així doncs és un amor adulterí.

Els personatges de la poesia amorosa dels trobadors

• El trobador (om, vassall): vassall de la dama. Sempre li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.
• La dama (midons): senyora feudal, la "domina". Midons: senyor meu (el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractés d'un senyor feudal).
  • Per no despertar sospites del marit, el trobador havia de referir-se a la dama amb un pseudònim, el senyal.
  • Amor per amor i no per interessos, però clandestí i difícil de tenir.
• Marit (gilós): el marit. Apareix a les poesies com un ésser roí, malvat, del qual s'ha d'amagar.
• Els llausangers (envejosos, vigilants): espien la relació entre el trobador i la dama, per si hi ha una infidelitat i dir-li al senyor.

Etapes del trobador-dama

1. Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
2. Pregador (suplicant): quan la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
3. Entendedor: s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta els poemes de servei amorós i els juraments de fidelitat. A canvi li dóna penyores del seu amor o diners.
4. Drutz (amant): quan el trobador-enamorat i la dama arriben a l'amor físic i total.

Els gèneres de la poesia trobadoresca

Poesia amorosa

Subgèneres:

• La cançó: expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès.
  • Cobles de 8 versos i tornada de quatre versos que conté la senyal
• Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una pastora a la qual pretén enamorar.
• Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després de pasar la nit amb la seva dama.
  • Guaita: amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els llausangers mentre els amants estan junts.

Poesia d'atac personal

Mostra la violència i els conflictes personals i bèl·lics propis de la societat feudal.

• Sirventès: poesia de crítica a un personatge que també serveix per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.

Altres temes

• El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic.
• La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
• La tençó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos.
• La dansa: composició feta per ser ballada.

Trobadors i Joglars

• Trobador: autor de la lletra i música de les seves composicions.
  • De vegades ell mateix les canta.
  • Pot ser de classe alta (un divertiment) o baixa (professionals).
• Joglar: un cantant (o malabarista o ensinistrador d'animals). És un terme rebutjar i pejoratiu.
  • Missió: interpretar fidelment les poesies del trobador. És el seu ajudant imprescindible.

Els tres estils de trobar

• Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.
• Trobar clus: poesia hermètica, amb significacions amagades i difícil d'entendre.
• Trobar ric: poesia caracteritzada per donar molta importància a la forma i a la musicalitat més que no pas al contingut.

Guillem de Berguedà

• Especialista en sirventesos.
• És famós el sirventès que escriu al seu veí i enemic Ponç de Mataplana.

Cerverí de Girona

• Producció més extensa de literatura trobadoresca.
• Un munt d'informació sobre fets històrics