Difference between revisions of "Tema 2. Espais vectorials"

From Potatopedia
(Acabat apartat 2.1)
m (→‎Dependència lineal, bases i dimensió: Afegit avís perquè una demostració no té sentit)
 
(2 intermediate revisions by the same user not shown)
Line 1: Line 1:
== Espais vectorials i subespais vectorials ==
== Espais vectorials i subespais vectorials ==
=== Cos ===


'''<u>Definició:</u>''' un <u>cos</u> és un conjunt ''K'' <u>no buit</u> amb dues operacions internes
{{Definició|un <u>cos</u> és un conjunt ''K'' <u>no buit</u> amb dues operacions internes
* Suma: <math>K \times K \longrightarrow K \\ (a, b) \longmapsto a+b</math>
* Suma: <math>K \times K \longrightarrow K \\ (a, b) \longmapsto a+b</math>
* Producte:  <math>K \times K \longrightarrow K \\ (a, b) \longmapsto a \cdot b</math>
* Producte:  <math>K \times K \longrightarrow K \\ (a, b) \longmapsto a \cdot b</math>
Line 17: Line 18:
** Admet element neutre <math>\exists 1_k=1 \in K \quad | \quad a \cdot 1 = 1 \cdot a = a, \forall a \in K</math>
** Admet element neutre <math>\exists 1_k=1 \in K \quad | \quad a \cdot 1 = 1 \cdot a = a, \forall a \in K</math>
** Existeix un element invers <math>\forall a \in K \setminus \{0\}, \exists b \in K \quad | \quad ab=1</math><ref><u>Notació</u>: <math>b=a^{-1} \\ c \cdot (a^{-1}) = \frac{c}{a}</math></ref>
** Existeix un element invers <math>\forall a \in K \setminus \{0\}, \exists b \in K \quad | \quad ab=1</math><ref><u>Notació</u>: <math>b=a^{-1} \\ c \cdot (a^{-1}) = \frac{c}{a}</math></ref>
* La suma i el producte es relacionen per la propietat distributiva: <math>a(b+c)=ab+ac \quad \forall a,b,c \in K</math>
* La suma i el producte es relacionen per la propietat distributiva: <math>a(b+c)=ab+ac \quad \forall a,b,c \in K</math>}}


'''<u>Exemples:</u>'''
{{Exemple|
# <math>K = \mathbb{Q}, \mathbb{R}, \mathbb{C}</math> són <u>cossos</u>.
# <math>K = \mathbb{Q}, \mathbb{R}, \mathbb{C}</math> són <u>cossos</u>.
# <math>\mathbb{N}, \mathbb{Z}, k[x]</math> <u>no</u> són cossos.
# <math>\mathbb{N}, \mathbb{Z}, k[x]</math> <u>no</u> són cossos.
# Enters mòduls n
# Enters mòduls n|plural=true}}


=== Enters mòduls n (parèntesi) ===
=== Enters mòduls n (parèntesi) ===
Line 71: Line 72:
Si "n" no és primer, és producte de diversos nombres primers menors que "n", que no seran invertibles perquè no seran comprimers amb "n" per l'argument de l'anterior exerici.
Si "n" no és primer, és producte de diversos nombres primers menors que "n", que no seran invertibles perquè no seran comprimers amb "n" per l'argument de l'anterior exerici.


=== Identitat de Bézout ===
'''<u>Recordatori: Identitat de Bézout:</u>'''
'''<u>Recordatori: Identitat de Bézout:</u>'''


Line 79: Line 81:
Exemple: <math>1 = c \cdot 2 + d \cdot p \\ \overline{1} = \overline{c} \cdot \overline{2}</math>
Exemple: <math>1 = c \cdot 2 + d \cdot p \\ \overline{1} = \overline{c} \cdot \overline{2}</math>


=== Espai vectorial ===
<u>'''Definició:'''</u> sigui K un cos. Un <u>espai vectorial sobre k</u> (o un <u>k-espai vectorial</u>, o un <u>k-e.v.</u>) és un conjunt no buit E amb una operació interna (suma): <math>E \times E \rightarrow E \\ (u, v) \longmapsto u+v</math>, i una operació externa (producte per escalars): <math>K \times E \rightarrow E \\ (\lambda, u) \longmapsto \lambda \cdot u</math> tals que:
<u>'''Definició:'''</u> sigui K un cos. Un <u>espai vectorial sobre k</u> (o un <u>k-espai vectorial</u>, o un <u>k-e.v.</u>) és un conjunt no buit E amb una operació interna (suma): <math>E \times E \rightarrow E \\ (u, v) \longmapsto u+v</math>, i una operació externa (producte per escalars): <math>K \times E \rightarrow E \\ (\lambda, u) \longmapsto \lambda \cdot u</math> tals que:


Line 162: Line 165:
{{Collapse bottom}}
{{Collapse bottom}}


=== Subespai vectorial ===
'''<u>Definició:</u>''' E k-e.v. Un <u>subespai vectorial</u> (s.e.v.) de E és un subconjunt <u>no buit</u> <math>F \subseteq E</math> tal que:
'''<u>Definició:</u>''' E k-e.v. Un <u>subespai vectorial</u> (s.e.v.) de E és un subconjunt <u>no buit</u> <math>F \subseteq E</math> tal que:
* <u>F és tancat per la suma</u>, és a dir, <math>u + v \in F, \forall u, v \in F</math>
* <u>F és tancat per la suma</u>, és a dir, <math>u + v \in F, \forall u, v \in F</math>
Line 281: Line 285:


'''<u>Notació:</u>''' <math>S = \{u_1, \ldots, u_k\} \\ \langle S \rangle = \langle \{ u_1, \ldots, u_k \} \rangle = \langle u_1, \ldots, u_k \rangle = [u_1, \ldots, u_k]</math>
'''<u>Notació:</u>''' <math>S = \{u_1, \ldots, u_k\} \\ \langle S \rangle = \langle \{ u_1, \ldots, u_k \} \rangle = \langle u_1, \ldots, u_k \rangle = [u_1, \ldots, u_k]</math>
== Dependència lineal, bases i dimensió ==
=== Dependència lineal ===
'''<u>Definició:</u>''' E k-e.v. Direm que un subconjunt <math>S \subseteq E</math> és <u>linealment dependent</u> (<u>l.d.</u>) (o que els vectors de S són l.d.) si existeixen vectors <math>u_1, \ldots, u_k \in S</math> i existeixen escalars <math>\lambda_1, \ldots, \lambda_n \in K</math> (<u>no tots nuls</u>) tals que <math>\vec{0} = \lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n</math>.
En cas contrari, direm que S és <u>linealment independent</u> (<u>l.i.</u>) (o que els vectors de S són l.i.).
Equivalentment, S és l.i. si: <math>\left[ \begin{array}{c} \lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n = \vec{0} \\ u_1, \ldots, u_n \in S \end{array} \implies \lambda_1 = \ldots = \lambda_n = 0 \right]</math>
'''<u>Observacions:</u>'''
# <math>\emptyset</math> és l.i.
# Un vector <math>u_1</math> és l.i. <math>\iff u_1 \neq \vec{0}</math>
# Si <math>\vec{0} \in S \implies \text{S és l.d.}</math>
# S és l.i. <math>\implies</math> qualsevol subconjunt finit de S és l.i.
'''<u>Proposició:</u>''' Si <math>S \subseteq E, S \neq \{0\}</math> és un subconjunt no buit, aleshores són equivalents:
<ul type="i">
<li>S és l.d.</li>
<li>Algun vector de S és c.l. d'<u>altres</u> vectors de S.</li>
</ul>
'''<u>Demostració:</u>'''
{{Aviso|tipo=estilo|Sembla que aquesta demostració no es va copiar bé de la pissarra ja que apareix una divisió entre 0 i la demostració en sí no té sentit. Així doncs, es suggereix ignorar-la.}}
<math>(i) \implies (ii)</math>: <math>\left.\begin{array}{r} \exists u_1, \ldots, u_n \in S \\ \exists \lambda_1, \ldots, \lambda_n \in K \end{array}\right\} \text{tals que} \left\{\begin{array}{l} \lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n = \vec{0} \\ \text{podem suposar } \lambda_1 = 0 \end{array}\right\} \implies \\ \implies a_1 = \underbrace{- \frac{\lambda_2}{\lambda_1} u_2 - \frac{\lambda_3}{\lambda_1} u_3 - \ldots - \frac{\lambda_n}{\lambda_1} u_n}_{\text{combinació lineal de vectors de } S}</math>
=== Base ===
{{Definició|Sigui E un K-e.v. Una base de E és un subconjunt <math>B \subseteq E</math> tq:
# <math>E = \langle B \rangle</math>, és a dir, B és un conjunt de generadors d'E.
# B és l.i.
Un K-e.v. E és <u>finitament generat</u> (<u>f.g.</u>) si admet un conjunt de generadors <u>finit</u>.}}
'''<u>Ex:</u>''' <math>K[x]</math> és K-e.v. i no és f.g. (a partir de n polinomis no podem generar polinomis de grau major)
'''<u>Proposició:</u>''' Si E és K-e.v. f.g., aleshores E té alguna base.
'''<u>Demostració:</u>''' Sigui <math>\{u_1, \ldots, u_n\}</math> un conjunt de generadors d'E. <math>E = \langle u_1, ..., u_n \rangle</math>
* Si <math>\{ u_1, \ldots, u_n \}</math> és l.i. <math>\implies</math> base
* Si <math>\{ u_1, \ldots, u_n \}</math> és l.d. (p. ex. si conté el <math>\vec{0}</math>) <math>\implies</math> podem suposar que u<sub>n</sub> és c.l. de <math>\{ u_1, \ldots, u_{n-1} \}</math><br><math>\langle u_1, \ldots, u_{n-1} \rangle = \langle u_1, \ldots u_n \rangle</math>
** Si <math>\{ u_1, \ldots, u_{n-1} \}</math> és l.i. <math>\implies</math> base
** Si <math>\{ u_1, \ldots, u_{n-1} \}</math> és l.d. <math>\implies</math> repetim el procès (amb un nombre finit (n) de passos, acabem)
'''<u>Comentari:</u>''' Suposem que E K-e.v. f.g.
# Tot conjunt finit de generadors conté una base finita de E.
# Tot conjunt (arbitrari) de E també conté un conjunt finit de generadors i, per tant, una base finita d'E.
# Per (2), totes les bases de E són finites i veurem que totes tenen el mateix cardinal (nº de vectors) ← [dimensió de E]
'''<u>Justificació:</u> (2)''' Suposem <math>\left\{\begin{array}{l} E = \langle T \rangle, \text{amb } T \text{ qualsevol} \\ E = \langle S \rangle, \text{amb } S \text{ finit} \end{array}\right\} S \subseteq \langle T \rangle \stackrel{\text{S finit}}{\implies} S \subseteq \langle T' \rangle \text{ amb} \begin{cases} T' \subseteq T \\ T' \text{ finit} \end{cases}</math>
Així, <math>E = \langle S \rangle \subseteq \langle T' \rangle \implies E = \langle T' \rangle</math>
=== Teorema de Steinitz ===
Sigui E un k-e.v. f.g. i sigui <math>\{ u_1, \ldots, u_n \}</math> un conjunt de <u>generadors</u> de E. Sigui <math>\{ w_1, \ldots, w_m \}</math> un conjunt <u>l.i.</u> de vectors de E. Aleshores:
<math>m \leq n</math> i podem substituir m vectors del conjunt <math>\{ u_1, \ldots, u_n \}</math> pels m vectors de <math>\{ w_1, \ldots, w_m \}</math> de manera que el conjunt obtingut sigui també un conjunt de generadors de E.
'''<u>Demostració:</u>''' (raonarem per inducció sobre "m")
<u>Cas m=0:</u> OK.
<u>Suposem que m>0:</u>
Fem la <u>hipòtesi d'inducció</u>:
<u>H.I:</u> Cas m-1 del teorema és cert.
Volem veure que el <u>cas m</u> del teorema és cert.
Siguin <math>\begin{array}{l} \{u_1, \ldots, u_n\} \text{ generadors de E i} \\ \{ w_1, \ldots, w_m \} \text{ l.i.} \end{array}</math>
<math>\{ w_1, \ldots, w_{m-1} \} \text{ l.i.} \stackrel{\text{(H.I.)}}{\implies} \begin{cases} m-1 \leq n \\ \text{podem suposar que } E = \langle w_1, \ldots, w_{m-1}, u_m, \ldots, u_n \rangle \\ \text{ (renumerant } u_1, \ldots, u_n) \end{cases}</math>
<math>w_m \in E = \langle w_1, \ldots, w_{m-1}, u_m, \ldots, u_n \rangle \implies w_m = \lambda_1 w_1 + \ldots + \lambda_{m-1} w_{m-1} + \mu_m u_m + \ldots + \mu_n u_n</math> però <math>\{ w_1, \ldots, w_{m-1}, w_m \} \text{ l.i.} \implies \begin{array}{l} \text{alguna } \mu \neq 0 \\ \text{i podem suposar } \mu_m \neq 0 \end{array}</math>
Per tant, <math>\begin{cases} m \leq n \\ \text{aillant } m \text{ obtenim } u_m \in  \end{cases}</math>
<math>m \leq n</math> perquè si <math>\{u_1, \ldots, u_n\}</math> són generadors, no hi pot haver (n+1) vectors l.i. <!-- És cert això? -->


== Referències ==
== Referències ==

Latest revision as of 16:13, 16 January 2018

Espais vectorials i subespais vectorials

Cos

Definició: un cos és un conjunt K no buit amb dues operacions internes

  • Suma: [math]\displaystyle{ K \times K \longrightarrow K \\ (a, b) \longmapsto a+b }[/math]
  • Producte: [math]\displaystyle{ K \times K \longrightarrow K \\ (a, b) \longmapsto a \cdot b }[/math]

tals que:

  • La suma és:
    • Associativa [math]\displaystyle{ (a+b)+c=a+(b+c) \quad \forall a, b, c \in K }[/math]
    • Commutativa [math]\displaystyle{ a+b=b+a \quad \forall a,b,c \in K }[/math]
    • Admet element neutre [math]\displaystyle{ \exists 0_k = 0 \in K \quad \text{tal que} \quad a+0=a \quad a \in K }[/math]
    • Existeix l'element invers (o oposat) [math]\displaystyle{ \forall a \in K, \quad \exists b \in K \quad | \quad a+b=0 }[/math]
  • El producte és:
    • Associatiu [math]\displaystyle{ (ab)c=a(bc) \quad \forall a,b,c \in K }[/math]
    • Commutatiu [math]\displaystyle{ a+b=b+a \quad \forall a,b,c \in K }[/math]
    • Admet element neutre [math]\displaystyle{ \exists 1_k=1 \in K \quad | \quad a \cdot 1 = 1 \cdot a = a, \forall a \in K }[/math]
    • Existeix un element invers [math]\displaystyle{ \forall a \in K \setminus \{0\}, \exists b \in K \quad | \quad ab=1 }[/math][1]
  • La suma i el producte es relacionen per la propietat distributiva: [math]\displaystyle{ a(b+c)=ab+ac \quad \forall a,b,c \in K }[/math]

Exemples:

  1. [math]\displaystyle{ K = \mathbb{Q}, \mathbb{R}, \mathbb{C} }[/math] són cossos.
  2. [math]\displaystyle{ \mathbb{N}, \mathbb{Z}, k[x] }[/math] no són cossos.
  3. Enters mòduls n

Enters mòduls n (parèntesi)

Fixat un natural n, dos enters [math]\displaystyle{ a, b \in \mathbb{Z} }[/math] són congruents módul n, [math]\displaystyle{ a \equiv b \mod{n} }[/math], [math]\displaystyle{ n \mid a-b }[/math], és a dir; quan dividim per "n" obtenim el mateix residu amb "a" i amb "b".

Agrupant els enters que són congruents mòdul "n" obtenim les classes de congruències mòdul n: [math]\displaystyle{ \bar{a} = \{a+\lambda \cdot n\}_{\lambda \in \mathbb{Z}} }[/math]

Notació: [math]\displaystyle{ \frac{\mathbb{Z}}{n\mathbb{Z}} = \{\text{conjunt de classes de congrüència mòdul n}\} }[/math] (es llegeix "zeta mòdul n")

Exemple: [math]\displaystyle{ n=5 }[/math]

[math]\displaystyle{ \frac{\mathbb{Z}}{5\mathbb{Z}} = \{\bar{0}, \bar{1}, \bar{2}, \bar{3}, \bar{4}\} }[/math]

[math]\displaystyle{ \bar{0} = \{\ldots, -5, 0, 5, 10, \ldots\} }[/math] [math]\displaystyle{ \bar{1} = \{\ldots, -9, -4, 1, 6, 11, \ldots\} }[/math]

Exercici: Comproveu que les operacions suma i producte estan ben definides a [math]\displaystyle{ \frac{\mathbb{Z}}{n\mathbb{Z}} }[/math]

[math]\displaystyle{ \begin{cases} \bar{a} + \bar{b} = \overline{a+b} \\ \bar{a} \cdot \bar{b} = \overline{a \cdot b} \end{cases} en \frac{\mathbb{Z}}{n\mathbb{Z}} }[/math]

[math]\displaystyle{ \bar{1} + \bar{4} = \bar{5} \\ \bar{5} + \bar{14} = \bar{20} }[/math]

De totes les propietats de la llista, l'única que "pot fallar" és l'existència d'invers respecte el producte (les altres són certes a [math]\displaystyle{ \mathbb{Z} }[/math]).

Per n=5:

[math]\displaystyle{ \begin{cases} \overline{1} \cdot \overline{1} = \overline{1} \\ \overline{2} \cdot \overline{3} = \overline{1} \\ \overline{3} \cdot \overline{2} = \overline{1} \\ \overline{4} \cdot \overline{4} = \overline{1} \end{cases} \Rightarrow \text{Tots els productes tenen invers respecte del producte} \Rightarrow \frac{\mathbb{Z}}{5\mathbb{Z}} }[/math]

Per n=6:

[math]\displaystyle{ \frac{\mathbb{Z}}{6\mathbb{Z}} = \{\overline{0}, \overline{1}, \overline{2}, \overline{3}, \overline{4}, \overline{5}\} }[/math]

[math]\displaystyle{ \overline{1} \cdot \overline{1} = \overline{1} }[/math]

[math]\displaystyle{ \text{Si } \overline{a} \text{ fos invers de 2} \Rightarrow \overline{a} \cdot \overline{2} = \overline{1} }[/math], és a dir, [math]\displaystyle{ a \cdot 2 = 1 + \lambda \cdot 6 }[/math]: impossible perquè [math]\displaystyle{ \begin{array}{l} 2 \mid a \cdot 2 \\ 2 \mid \lambda \cdot 6 \\ 2 \nmid 1 \end{array} }[/math]

Conclusió: [math]\displaystyle{ \frac{\mathbb{Z}}{6\mathbb{Z}} }[/math] no és un cos.

Fet: [math]\displaystyle{ \frac{\mathbb{Z}}{n\mathbb{Z}} \text{ és un cos} \iff n=p \text{ és un un nombre primer} }[/math]

Si "n" no és primer, és producte de diversos nombres primers menors que "n", que no seran invertibles perquè no seran comprimers amb "n" per l'argument de l'anterior exerici.

Identitat de Bézout

Recordatori: Identitat de Bézout:

Donats [math]\displaystyle{ a, b \in \mathbb{Z} }[/math], existeixen [math]\displaystyle{ c, d \in \mathbb{Z} }[/math] tals que:

[math]\displaystyle{ mcd(a, b) = c \cdot a + d \cdot b }[/math]

Exemple: [math]\displaystyle{ 1 = c \cdot 2 + d \cdot p \\ \overline{1} = \overline{c} \cdot \overline{2} }[/math]

Espai vectorial

Definició: sigui K un cos. Un espai vectorial sobre k (o un k-espai vectorial, o un k-e.v.) és un conjunt no buit E amb una operació interna (suma): [math]\displaystyle{ E \times E \rightarrow E \\ (u, v) \longmapsto u+v }[/math], i una operació externa (producte per escalars): [math]\displaystyle{ K \times E \rightarrow E \\ (\lambda, u) \longmapsto \lambda \cdot u }[/math] tals que:

  • La suma és:
    • Associativa
    • Commutativa
    • Té element neutre: [math]\displaystyle{ O_E = \overrightarrow{O} }[/math]
    • Tot element té invers: [math]\displaystyle{ u \in E, \exists -u \mid u+(-u)=u-u=\overrightarrow{0} }[/math]
  • [math]\displaystyle{ \forall \lambda, \mu \in K \text{i} \forall u, v \in E }[/math] es té:
    • [math]\displaystyle{ (\lambda + \mu)u = \lambda u + \mu u, \quad \lambda(u+v) = \lambda u + \lambda v }[/math]
    • [math]\displaystyle{ 1 \cdot u = u, \quad (\lambda \mu)u = \lambda(\mu u) }[/math]

Els elements d'[math]\displaystyle{ E }[/math] s'anomenen vectors.

Els elements de [math]\displaystyle{ K }[/math] s'anomenen escalars.

Exemple 1: [math]\displaystyle{ K^n = \{\text{conjunt de } n\text{-tuples amb coeficients en } K\} = \{(a_1, \ldots, a_n) \mid a_i \in K\} }[/math]

[math]\displaystyle{ K_n }[/math] és K-e.v. amb les operacions naturals:

[math]\displaystyle{ \begin{cases} (a_1, \ldots, a_n) + (b_1, \ldots, b_n) = (a_1 + b_1, \ldots, a_n + b_n) \\ \lambda(a_1, \ldots, a_n) = (\lambda a_1, \ldots, \lambda a_n) \end{cases} }[/math]

Exemple 2: [math]\displaystyle{ M_{m \times n}(k) = \{\text{matrius } m \times n \text{ amb coeficients en } K\} }[/math]

Són matrius que tenen m files i n columnes, amb elements de la forma [math]\displaystyle{ (a_{ij}) \mid a_{ij} \in K, i \in \{1, \ldots, n\}, j \in \{1, \ldots, m\} }[/math], on [math]\displaystyle{ ij }[/math] és el coeficient amb posició.

[math]\displaystyle{ M_{m \times n}(K) }[/math] és un K-e.v. amb les operacions naturals:

[math]\displaystyle{ \begin{cases} (a_{ij}) + (b_{ij}) = (a_{ij} + b_{ij}) \\ \lambda(a_{ij}) = (\lambda a_{ij}) \end{cases} }[/math]

Exemple 3: [math]\displaystyle{ K_n[x] = \{\text{polinomis de } K[x] \text{ de grau} \leq n\} }[/math]

Són tots els polinomis de la forma [math]\displaystyle{ \{a_0 + a_1x + a_2x^2 + \ldots + a_nx^n \mid a_i \in K\} }[/math].

És un K-e.v. amb les operacions naturals.

Comentari: un mateix conjunt pot ser E.V. respecte operacions diferents i, de fet, respecte cosos diferents també.

Exemple:

[math]\displaystyle{ \begin{array}{rl} E = \mathbb{C}^2 & \text{és } \mathbb{C}\text{-e.v.} \\ & \text{és } \mathbb{R}\text{-e.v.} \\ & \text{és } \mathbb{Q}\text{-e.v.}\end{array} }[/math]
Exemple 4: [math]\displaystyle{ E = K[x] = \{\text{polinomis amb coeficients en } K\} }[/math]

És k-e.v. amb les operacions naturals.

Exemple 5: [math]\displaystyle{ E = \zeta([a, b]) = \{\text{funcions contínues } f: [a, b] \longrightarrow \mathbb{R}\} }[/math]

És [math]\displaystyle{ \mathbb{R}\text{-e.v.} }[/math] amb operacions naturals:

[math]\displaystyle{ \begin{cases} (f+g)(x) = f(x) + g(x) \\ (\lambda f)(x) = \lambda \cdot f(x) \end{cases} }[/math]

Observacions: Les notacions [math]\displaystyle{ \begin{cases} O_E \\ -u \end{cases} }[/math] són consistents perquè:

  1.  El neutre de la suma és únic.
  2. L'invers d'un [math]\displaystyle{ u \in E }[/math] qualsevol és únic.

Justificació:

  1. Suposem que no és únic: [math]\displaystyle{ O_E + \tilde{O_E} = O_E = \tilde{O_E} }[/math]
  2. Si [math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{r} u + w_1 = O_E \\ u + w_2 = O_E \end{array} \right\rbrace \implies u+w_2+w_1 = w_2 + O_E \iff O_E + w_1 = w_2 \iff w_1 = w_2 }[/math]

Essencialment: [math]\displaystyle{ u+w = w+v \implies w=v }[/math]

Propietat: Sigui E un K-e.v.

Siguin [math]\displaystyle{ \left\{ \begin{array}{l} u, v, w \in E \\ \lambda, \mu \in K \end{array} \right\} }[/math]. Aleshores:

  1. [math]\displaystyle{ \lambda(u-v) = \lambda u - \lambda v, \quad (\lambda - \mu)u = \lambda u - \mu u }[/math]
  2. [math]\displaystyle{ 0 \cdot u = \overrightarrow{0} = \lambda \cdot \overrightarrow{0} }[/math]
  3. [math]\displaystyle{ -(\lambda u) = (-\lambda) u = \lambda(-u) }[/math]
  4. En particular [math]\displaystyle{ (-1)u = -u }[/math]
  5. [math]\displaystyle{ \lambda u = 0 \iff \left\{ \begin{array}{l} \lambda = 0 \\ _\text{o bé} \\ u = \overrightarrow{0} \end{array} \right\} }[/math]
  6. [math]\displaystyle{ \begin{cases} \lambda \neq 0 \\ \lambda \cdot u = \lambda \cdot v \end{cases} \implies u=v }[/math]
  7. [math]\displaystyle{ \begin{cases} u \neq 0 \\ \lambda \cdot u = \mu \cdot u \end{cases} \implies \lambda = \mu }[/math]
Demostració

(1) [math]\displaystyle{ \lambda (u-v) = \lambda u - \lambda v \text{ ?} \\ \\ \lambda (u-v) + \lambda v = \lambda u + \lambda(-v) + \lambda v = \lambda u + \lambda (-u + u) = \lambda(u + \overrightarrow{0}) = \lambda u \implies \\ \lambda (u-v) = \lambda u - \lambda v }[/math]

(2) [math]\displaystyle{ 0 \cdot u + 0 \cdot u = (0+0) u = 0 \cdot u \stackrel{\text{sumant l'inv.}}{\implies} \\ 0 \cdot u + 0 \cdot u - 0 \cdot u = 0 \cdot u - 0 \cdot u \implies \\ 0 \cdot u = \overrightarrow{0} }[/math]

(3)
[math]\displaystyle{ \left. \begin{array}{l} -(\lambda u) + \lambda u = \overrightarrow{0} \\ (-\lambda) u + \lambda u = (-\lambda + \lambda)u = 0 \cdot u = \overrightarrow{0} \end{array} \right\} \stackrel{\text{unicitat de l'inv.}}{\implies} \\ (-\lambda) u = -\lambda u }[/math]

{4}

  • [math]\displaystyle{ \Leftarrow }[/math]: vist (2).
  • [math]\displaystyle{ \Rightarrow }[/math]: suposem [math]\displaystyle{ \begin{cases} \lambda u = \overrightarrow{0} \\ \lambda \neq 0 \end{cases} }[/math]
    [math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{r} k \text{ cos} \\ \lambda \neq 0 \end{array} \right\} \implies \exists \lambda^{-1} \in K \\ \lambda^{-1} \cdot \lambda \cdot u = \lambda^{-1} \cdot \overrightarrow{0} \\ u = \overrightarrow{0} }[/math]

Subespai vectorial

Definició: E k-e.v. Un subespai vectorial (s.e.v.) de E és un subconjunt no buit [math]\displaystyle{ F \subseteq E }[/math] tal que:

  • F és tancat per la suma, és a dir, [math]\displaystyle{ u + v \in F, \forall u, v \in F }[/math]
  • F és tancat pel producte per escalars, és a dir, [math]\displaystyle{ \lambda \cdot u \in F, \begin{cases} \forall u \in F \\ \forall \lambda \in K \end{cases} }[/math]
Exemples

(1) Si [math]\displaystyle{ K = \mathbb{R} }[/math] i [math]\displaystyle{ A \in M_{mxn}(\mathbb{R}) }[/math] és una matriu qualsevol (fixada), aleshores: [math]\displaystyle{ F = \{ x \in \mathbb{R}^n \mid Ax^t = \vec{0} \} }[/math] és s.e.v. de [math]\displaystyle{ \mathbb{R}^n }[/math].

En general, els conjunts de solucions de sistemes lineals homogenis (termes independents iguals).

  • [math]\displaystyle{ x, y \in F \implies Ax^t + Ay^t = A(x+y)^t \text{ (perquè }kx^t = \vec{0} \forall k \in F \text{ )} \implies x+y \in F }[/math]
  • [math]\displaystyle{ \begin{array}{r} x \in F \\ \lambda \in \mathbb{R} \end{array} \implies Ax^t = \vec{0} \implies \lambda (Ax^t) = A (\lambda x^t) = A (\lambda x)^t = \vec{0} \implies \lambda x \in F }[/math]

(2) En [math]\displaystyle{ \mathbb{R}^3 }[/math]

[math]\displaystyle{ F = \left\{ (x, y, z) \in \mathbb{R}^3 \,\middle\vert\, \begin{array}{c} x+2y-z=0 \\ x+3z=0 \end{array} \right\} }[/math]

Ex: [math]\displaystyle{ \begin{bmatrix} 1 & 2 & -1 \\ 1 & 0 & 3 \end{bmatrix} }[/math]


(3) En [math]\displaystyle{ E = M_n(K) }[/math],

[math]\displaystyle{ F = \{A \in E \mid A^t = A\} }[/math] és s.e.v. de E.

  • [math]\displaystyle{ A, B \in F \implies \left\{ \begin{array}{l} A^t=A \\ B^t=B \end{array} \right\} \implies \underbrace{A^t + B^t}_{(A+B)^t} = A+B }[/math]
  • [math]\displaystyle{ \begin{array}{l} A \in F \\ \lambda \in K \end{array} \implies A^t = A \implies (\lambda A)^t = \lambda A^t \implies \lambda \cdot A \in F }[/math]

Per exemple, en [math]\displaystyle{ M_2(\mathbb{R}) }[/math]:

[math]\displaystyle{ F = \left\{ \begin{bmatrix} a & b \\ c & d \end{bmatrix} \,\middle\vert\, A^t = A \right\} = \left\{ \begin{bmatrix} a & b \\ c & d \end{bmatrix} \in M_2(\mathbb{R}) \,\middle\vert\, \underbrace{b-c = 0}_{\text{sistema lineal}\\\text{i homogeni}} \right\} }[/math]

Si no fora un sistema lineal i homogeni, no seria un subespai vectorial.


(4) En [math]\displaystyle{ E = \mathbb{R}_n[x] }[/math], [math]\displaystyle{ F = \{ p(x) \in E \mid p'(1) = 0 \} }[/math] és s.e.v. de E.

  • [math]\displaystyle{ p, q \in E \implies \begin{array}{l} p'(1) = 0 \\ q'(1) = 0 \end{array} \implies p'(1) + q'(1) = (p+q)'(1) = 0 \implies p+q \in F }[/math]
  • [math]\displaystyle{ \left. \begin{array}{r} p \in F \\ \lambda \in \mathbb{R} \end{array} \right\} \implies \lambda p \in F \text{ perquè } \frac{d}{dx}(\lambda p) = \lambda\frac{d}{dx}(p) }[/math]

Per exemple, en [math]\displaystyle{ E = \mathbb{R}_3[x] }[/math]:

[math]\displaystyle{ F = \{ \underbrace{p(x)}_{a+bx+cx^2+dx^3} \in E \mid \underbrace{p'(1) = 0}_{b+2cx+3dx^2 \mid_{x=1} = 0} \} }[/math]

[math]\displaystyle{ b+2cx+3dx^2 \mid_{x=1} = 0 \implies \underbrace{b+2c+3d = 0}_\text{sistema lineal i homogeni} }[/math]

Definició: Sigui E un K-e.v. Diem que un vector [math]\displaystyle{ u \in E }[/math] és combinació lineal (c.l.) dels vectors [math]\displaystyle{ u_1, \ldots, u_n \in E }[/math] si existeixen escalars [math]\displaystyle{ \lambda_1, \lambda_2, \ldots, \lambda_n \in K }[/math] tals que:

[math]\displaystyle{ u = \lambda_1 u_1 + \ldots \lambda_n u_n }[/math]

Anomenem coeficients de la c.l. als [math]\displaystyle{ \lambda_1, \ldots, \lambda_n }[/math].

Proposició: E K-e.v. Si [math]\displaystyle{ F \subseteq E }[/math] és un subconjunt no buit, aleshores són equivalents:

  1. F és s.e.v. de E.
  2. [math]\displaystyle{ \lambda u + \mu v \in F, \begin{array}{l} \forall u, v \in F \\ \forall \lambda, \mu \in K \end{array} }[/math]
  3. F és tancat per c.l.
  4. F és k-e.v., amb les operacions de E.
Demostració

Podem veure [math]\displaystyle{ \begin{cases} (i) \implies (ii) \implies (iii) \implies (iv) \\ (i) \iff (iv) \end{cases} }[/math]


[math]\displaystyle{ (i) \implies (ii) }[/math]: suposo que [math]\displaystyle{ F \subseteq E }[/math] és s.e.v.

Siguin [math]\displaystyle{ \begin{cases} u, v \in F \\ \mu, \lambda \in K \end{cases} }[/math] (volem veure que [math]\displaystyle{ \lambda u + \mu v \in F }[/math])

[math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{c} \left.\begin{array}{r} u \in F \\ \lambda \in K \end{array}\right\} \stackrel{\text{F s.e.v.}}{\implies} \lambda \cdot u \in F \\ \left.\begin{array}{r} v \in F \\ \mu \in K \end{array}\right\} \stackrel{\text{F s.e.v.}}{\implies} \mu \cdot v \in F \end{array}\right\} \stackrel{\text{F s.e.v.}}{\implies} \lambda \cdot u + \mu \cdot v \in F }[/math]


[math]\displaystyle{ (ii) \implies (iii) }[/math]:

[math]\displaystyle{ \underbrace{\underbrace{\lambda_1 u_1 + \lambda_2 u_2}_{\in F} + \underbrace{\lambda_3 u_3}_{\in F}}_{\in F} }[/math] Aplicant múltiples vegades (ii).


[math]\displaystyle{ (iii) \implies (i) }[/math]:

És un cos que engloba (i).


[math]\displaystyle{ (i) \iff (iv) }[/math]:

s.e.v. ⇒ la propietat és que les operacions estiguin ben definides.

Definició: E K-e.v. Si [math]\displaystyle{ S \subseteq E }[/math] és un subconjunt, definim:

[math]\displaystyle{ \langle S \rangle = \underbrace{\left\{\lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n \,\middle\vert\, \begin{array}{c} u_1, \ldots, u_n \in S \\ \lambda_1, \ldots, \lambda_k \in K \end{array} \right\}}_{\text{és el conjunt de totes les c.l. de vectors de } S} }[/math]

i l'anomenem subespai generat per S.

Direm que S és un conjunt de generadors de [math]\displaystyle{ \langle S \rangle }[/math].

Observació: [math]\displaystyle{ F \subseteq E \text{s.e.v.} \implies \vec{0} \in F }[/math]

Exemple: [math]\displaystyle{ F = \left\{ (x, y, z) \in \mathbb{R}^3 \,\middle\vert\, \begin{bmatrix} 1 & 2 & 3 \\ 4 & 5 & 6 \\ 7 & 8 & 9 \end{bmatrix} \begin{bmatrix} x \\ y \\ z \end{bmatrix} = \begin{bmatrix} 1 \\ -1 \\ 0 \end{bmatrix} \right\} }[/math]

[math]\displaystyle{ \text{Sistema lineal no homogeni} \implies \begin{bmatrix} 0 \\ 0 \\ 0 \end{bmatrix} \notin F \implies \text{F no és s.e.v. de } \mathbb{R}^3 }[/math]

Proposició: [math]\displaystyle{ \langle s \rangle }[/math] és un subespai vectorial de E i, a més , és el mínim s.e.v. de E que conté S.

Demostració:

  • [math]\displaystyle{ \langle s \rangle }[/math] és s.e.v: [math]\displaystyle{ \langle s \rangle }[/math] és tancat per combinacions lineals per la definició del conjunt (c.l. de c.l. de S són c.l. de [math]\displaystyle{ \langle s \rangle }[/math]).
    Perquè clarament és tancat per combinacions lineals.
  • [math]\displaystyle{ \langle s \rangle }[/math] és mínim: Perquè si [math]\displaystyle{ \left\{ \begin{array}{l} F \subseteq E \text{ s.e.v.} \\ S \subseteq F \end{array} \right\} \implies \begin{array}{l} F \text{ conté totes les c.l. de vectors de } \\ S \text{, és a dir, } \langle s \rangle \subseteq F \end{array} }[/math]

Per definició: [math]\displaystyle{ \langle \emptyset \rangle = 0 }[/math]

[math]\displaystyle{ S \subseteq E \implies [s \text{ és s.e.v.} \iff S = \langle s \rangle] }[/math]

Notació: [math]\displaystyle{ S = \{u_1, \ldots, u_k\} \\ \langle S \rangle = \langle \{ u_1, \ldots, u_k \} \rangle = \langle u_1, \ldots, u_k \rangle = [u_1, \ldots, u_k] }[/math]

Dependència lineal, bases i dimensió

Dependència lineal

Definició: E k-e.v. Direm que un subconjunt [math]\displaystyle{ S \subseteq E }[/math] és linealment dependent (l.d.) (o que els vectors de S són l.d.) si existeixen vectors [math]\displaystyle{ u_1, \ldots, u_k \in S }[/math] i existeixen escalars [math]\displaystyle{ \lambda_1, \ldots, \lambda_n \in K }[/math] (no tots nuls) tals que [math]\displaystyle{ \vec{0} = \lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n }[/math].

En cas contrari, direm que S és linealment independent (l.i.) (o que els vectors de S són l.i.).

Equivalentment, S és l.i. si: [math]\displaystyle{ \left[ \begin{array}{c} \lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n = \vec{0} \\ u_1, \ldots, u_n \in S \end{array} \implies \lambda_1 = \ldots = \lambda_n = 0 \right] }[/math]

Observacions:

  1. [math]\displaystyle{ \emptyset }[/math] és l.i.
  2. Un vector [math]\displaystyle{ u_1 }[/math] és l.i. [math]\displaystyle{ \iff u_1 \neq \vec{0} }[/math]
  3. Si [math]\displaystyle{ \vec{0} \in S \implies \text{S és l.d.} }[/math]
  4. S és l.i. [math]\displaystyle{ \implies }[/math] qualsevol subconjunt finit de S és l.i.

Proposició: Si [math]\displaystyle{ S \subseteq E, S \neq \{0\} }[/math] és un subconjunt no buit, aleshores són equivalents:

  • S és l.d.
  • Algun vector de S és c.l. d'altres vectors de S.

Demostració:

[math]\displaystyle{ (i) \implies (ii) }[/math]: [math]\displaystyle{ \left.\begin{array}{r} \exists u_1, \ldots, u_n \in S \\ \exists \lambda_1, \ldots, \lambda_n \in K \end{array}\right\} \text{tals que} \left\{\begin{array}{l} \lambda_1 u_1 + \ldots + \lambda_n u_n = \vec{0} \\ \text{podem suposar } \lambda_1 = 0 \end{array}\right\} \implies \\ \implies a_1 = \underbrace{- \frac{\lambda_2}{\lambda_1} u_2 - \frac{\lambda_3}{\lambda_1} u_3 - \ldots - \frac{\lambda_n}{\lambda_1} u_n}_{\text{combinació lineal de vectors de } S} }[/math]

Base

Definició: Sigui E un K-e.v. Una base de E és un subconjunt [math]\displaystyle{ B \subseteq E }[/math] tq:

  1. [math]\displaystyle{ E = \langle B \rangle }[/math], és a dir, B és un conjunt de generadors d'E.
  2. B és l.i.

Un K-e.v. E és finitament generat (f.g.) si admet un conjunt de generadors finit.

Ex: [math]\displaystyle{ K[x] }[/math] és K-e.v. i no és f.g. (a partir de n polinomis no podem generar polinomis de grau major)

Proposició: Si E és K-e.v. f.g., aleshores E té alguna base.

Demostració: Sigui [math]\displaystyle{ \{u_1, \ldots, u_n\} }[/math] un conjunt de generadors d'E. [math]\displaystyle{ E = \langle u_1, ..., u_n \rangle }[/math]

  • Si [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_n \} }[/math] és l.i. [math]\displaystyle{ \implies }[/math] base
  • Si [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_n \} }[/math] és l.d. (p. ex. si conté el [math]\displaystyle{ \vec{0} }[/math]) [math]\displaystyle{ \implies }[/math] podem suposar que un és c.l. de [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_{n-1} \} }[/math]
    [math]\displaystyle{ \langle u_1, \ldots, u_{n-1} \rangle = \langle u_1, \ldots u_n \rangle }[/math]
    • Si [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_{n-1} \} }[/math] és l.i. [math]\displaystyle{ \implies }[/math] base
    • Si [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_{n-1} \} }[/math] és l.d. [math]\displaystyle{ \implies }[/math] repetim el procès (amb un nombre finit (n) de passos, acabem)

Comentari: Suposem que E K-e.v. f.g.

  1. Tot conjunt finit de generadors conté una base finita de E.
  2. Tot conjunt (arbitrari) de E també conté un conjunt finit de generadors i, per tant, una base finita d'E.
  3. Per (2), totes les bases de E són finites i veurem que totes tenen el mateix cardinal (nº de vectors) ← [dimensió de E]

Justificació: (2) Suposem [math]\displaystyle{ \left\{\begin{array}{l} E = \langle T \rangle, \text{amb } T \text{ qualsevol} \\ E = \langle S \rangle, \text{amb } S \text{ finit} \end{array}\right\} S \subseteq \langle T \rangle \stackrel{\text{S finit}}{\implies} S \subseteq \langle T' \rangle \text{ amb} \begin{cases} T' \subseteq T \\ T' \text{ finit} \end{cases} }[/math]

Així, [math]\displaystyle{ E = \langle S \rangle \subseteq \langle T' \rangle \implies E = \langle T' \rangle }[/math]

Teorema de Steinitz

Sigui E un k-e.v. f.g. i sigui [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_n \} }[/math] un conjunt de generadors de E. Sigui [math]\displaystyle{ \{ w_1, \ldots, w_m \} }[/math] un conjunt l.i. de vectors de E. Aleshores:

[math]\displaystyle{ m \leq n }[/math] i podem substituir m vectors del conjunt [math]\displaystyle{ \{ u_1, \ldots, u_n \} }[/math] pels m vectors de [math]\displaystyle{ \{ w_1, \ldots, w_m \} }[/math] de manera que el conjunt obtingut sigui també un conjunt de generadors de E.

Demostració: (raonarem per inducció sobre "m")

Cas m=0: OK.

Suposem que m>0:

Fem la hipòtesi d'inducció:

H.I: Cas m-1 del teorema és cert.

Volem veure que el cas m del teorema és cert.

Siguin [math]\displaystyle{ \begin{array}{l} \{u_1, \ldots, u_n\} \text{ generadors de E i} \\ \{ w_1, \ldots, w_m \} \text{ l.i.} \end{array} }[/math]

[math]\displaystyle{ \{ w_1, \ldots, w_{m-1} \} \text{ l.i.} \stackrel{\text{(H.I.)}}{\implies} \begin{cases} m-1 \leq n \\ \text{podem suposar que } E = \langle w_1, \ldots, w_{m-1}, u_m, \ldots, u_n \rangle \\ \text{ (renumerant } u_1, \ldots, u_n) \end{cases} }[/math]

[math]\displaystyle{ w_m \in E = \langle w_1, \ldots, w_{m-1}, u_m, \ldots, u_n \rangle \implies w_m = \lambda_1 w_1 + \ldots + \lambda_{m-1} w_{m-1} + \mu_m u_m + \ldots + \mu_n u_n }[/math] però [math]\displaystyle{ \{ w_1, \ldots, w_{m-1}, w_m \} \text{ l.i.} \implies \begin{array}{l} \text{alguna } \mu \neq 0 \\ \text{i podem suposar } \mu_m \neq 0 \end{array} }[/math]

Per tant, [math]\displaystyle{ \begin{cases} m \leq n \\ \text{aillant } m \text{ obtenim } u_m \in \end{cases} }[/math]

[math]\displaystyle{ m \leq n }[/math] perquè si [math]\displaystyle{ \{u_1, \ldots, u_n\} }[/math] són generadors, no hi pot haver (n+1) vectors l.i.

Referències

  1. Notació: [math]\displaystyle{ b=a^{-1} \\ c \cdot (a^{-1}) = \frac{c}{a} }[/math]