Difference between revisions of "Resum final 1 BATX català"

From Potatopedia
m (Fixing title)
 
(5 intermediate revisions by the same user not shown)
Line 110: Line 110:
*Ha d'emmudir el seu dolor per poder transmetre esperança i salvació.
*Ha d'emmudir el seu dolor per poder transmetre esperança i salvació.
*Temes de la poesia: amor, natura, mites i llegendes que identifiquen Catalunya, realitat actual de Catalunya.
*Temes de la poesia: amor, natura, mites i llegendes que identifiquen Catalunya, realitat actual de Catalunya.
;Cant espiritual (1909-1910)
*Reflexiona sobre la seva espiritualitat i dialoga amb Déu.
*Passió per la vida i l'alegria dels sentits.
*Demana la preservació de l'humanitat.
*'''Setmana Tràgica''': són el revulsiu per a l'última revifada de Maragall.
*Última etapa: més reflexiva i més agitada. Més que vitalisme, era serena.
=== L'escola mallorquina ===
*Producció poètica de les '''Illes Balears''' després de la Reinaxença.
*Poesia acostada a la inspiració de '''l'Humanisme clàssic''' i a un mediterranisme que l'apropava als romàntics italians.
*'''Contenció emotiva i domini formal''': l'invers de la paraula viva de Maragall.
*Dos poetes principals: {{Autor|Miquel Costa i Llobera}} i {{Autor|Joan Alcover}}.
**Polemitzen amb Joan Maragall, tot i que el respecten.
*Exigència d'estructura fa que sigui una poesia amb un nivell de llengua elevat, culte i clàssic.
*A les Illes no havia arribat la diglòssia amb el Decret de Nova Planta.
=== Novel·la modernista ===
==== Novel·la rural ====
*Anacronisme: semblant a la narrativa de caire pintoresc i folklòric de la Reinaxença.
*La narrativa modernista triomfa als poble i no a Barcleona, perquè als pobles la gent vol aprendre dels artistes, encara que els artistes veuen al poble com gent tancada.
*No volen omplir forats. S'intenten evadir de la realitat (esteticistes). Per això és una narrativa decadentista.
*Fan ressaltar un element que el naturalisme ha deixat de banda: '''l'emotivitat'''.
*Novel·la simbòlica: lluita entre el jo i la natura.
*Millors novel·les: {{Autor|Raimon Casellas}}, {{Autor|Prudenci Bertrana}}, {{Autor|Josep Pous i Pagès}} i {{Autor|Víctor Català}}.
*La natura i els pagesos són representat com amorfos, massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, sotmesa a formes atàviques.
*La natura és dructura, i doncs s'oposa a la voluntad de ser de l'home.
*Hi ha un gran fons sado-masoquista.
*Els personatges acaben fracasant (tornant-se bojos o morint).
*Novel·les rurals més destacades: ''Els Sots feréstecs'', de Raimon Casellas; ''Solitud'' de Víctor Català, ''La vida i la mort de Jordi Fraginals'' de Pous i Pagès; ''Marines i boscatges'' de Joquin Ruyra, ''Josafat'' de Prudenci Bertrana.
*Ambients i personatges malaltissos, tèrbols i violents.
*Protagonistes solen tenir feina relacionada amb la religió. Persones del sexe contrari els intenten portar pel camí contrari al be.
=== El teatre modernista ===
*Va aparèixer d'una manera tardana.
*Manifestació més anticonvencional i lliure de l'art total.
Dues grans tendències:
*'''Drama d'arrel naturalista''', '''teatre d'idees''', que seguia el teatre d'{{Autor|Ibsen}}. (regeneracionista)
*'''Teatre simbolista''', que prenia com a models {{Autor|Maeterlinck}} i {{Autor|D'Annunzio}}. (esteticista)
==== Teeatre naturalista regeneracionista ====
*Es proposa '''denunciar les injustícies socials''' i '''desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans'''.
*Primer autor estranger: Henrik Ibsen.
**Comença amb obra naturalista com ''Un enemic del poble''.
**Última etapa simbolista.
**Tema recurrent: individu marginat i portador de la veritat alliberadora, que s'enfronta a la societat ignorant i alienada.
===== Joan Puig i Ferrater (1882-1956) =====
*En la seva producció teatral tracta temes de contingut social i de reflexió moral, fortament influïts per Ibsen:
**La necessitat de fer de la vida una creació personal,
**La força abassegadora de l'amor i el sexe que poden abocar al suïcidi,
**La inclinació cap als ambients més negres i marginals,
**etc.
*L'artista és vident i geni, i pren del món l'essència, no l'aparença, perquè ha viscut amb intensitat.
*Els grans drames de Puig i Ferrater: ''La dama alegre'', ''La dama enamorada'', '''''Aigües encantades''''' i ''El gran Aleix''.
*Després del 1912 va destacar a la novel·la a causa de la situació del teatre al noucentisme
==== Teatre simbolista ====
*L'art per l'art.
*{{Autor|Apel·les Mestres}}: artista polifacètic, primer representant d'aquest tipus de teatre.
*{{Autor|Adrià Gual}}: funda '''Teatre íntim''' (1898) on representava les seves obres i donava estabilitat a la formació d'actors i els oficis del nou teatre.
**Alterna drama naturalista regeneracionista i el teatre simbolista.
===== Santiago Rusiñol =====
*Amistat amb Ramon Casas, també fill de fabricants i pintor, que va conèixer a l'Escola de Llotja de Barcelona.
*Va fer viatges a París on va viure llargues temporades.
*Cau Ferrat: ferros forjats.
*Va portar una vida al marge de ls convencions socials conservadores.
*Va col·laborar en ''L'Avenç'', ''Pèl i Ploma'', etc.
*Té una tasca de '''dinamitzador cultural'''.
=== Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater ===
==== Temàtica i ideologia ===
*Enfrontament entre l'individu i la seva societat.
*Forma part d'un modernisme regeneracionista.
*Hi ha les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa que són miraculoses gràcies a l'acció de la Verge
*Dos grups de persones a la novel·la:
**Un grup pensa que aquestes aigüespoden salvar el poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix (postura científica i progressista)
***Intel·lectuals, marginats de la societat, el Foraster, Cecília, Romanill, el manescal, el republicà Bartomeu, el carlí Manso
**Un altre pensa que són sagrades i no s'han de tocar. La solució del problema ha de venir de Déu (postura tradicional, ingènua, obscurantista, immobilista)
***Massa social sense idees: oligarquia religiosa i política, representada pel capellà, el batlle i el cacic.
==== El personatge de Cecília ====
==== La influència d'Ibsen ====
== Noucentisme ==
=== Context politico-social i delimitació cronològica ===
=== Objectius del moviment ===
=== Eugeni d'Ors, la veu del moviment ===
=== Requisits de la creació literària ===
== Avantguardes ==
=== Context ===
=== Joan Salvat-Papasseit ===
=== J. V. Foix ===
== Literatura de guerra i exili ==
=== La desfeta cultural i els intents de reconstrucció en la cultura catalana de Postguerra ===
==== 1946-1955: la primera represa ====
==== 1955-1970 ====
==== 1970-1985 ====
=== L'experiència de la guerra i l'exili en la literatura catalana ===
=== Mercè Rodoreda ===
=== Manuel de Pedrolo ===
[[Category:Català I]]

Latest revision as of 14:47, 25 May 2016

Modernisme

Modernisme, conceptes bàsics

Context històric
  • Darrera dècada del segle XIX: fil·loxera arrasa el camp, provoca èxode cap a les ciutats.
  • Forta crisi financiera causada per les guerers colonials.
Modernització de l'art
  • L'art passa a ser un producte de la burgesia per ostentar.
  • 2a meitat del s. XIX, artistes d'Anglaterra i França responen defensant l'art com un valor distingit.
  • La nova generació d'artistes i intel·lectuals pensen que cal modernitzar el país.
  • Art total: introduir l'art en la societat.
    • Exemples: Gaudí i Domènech i Montaner en el camp de l'arquitectura, Ramon Casas en la pintura i el cartellisme i Josep Llimona en l'escultura.
  • Modernisme: canviar la societat a través d'un procés de renovació cultural.

Joan Lluís Marfany (1943) ha definit el Modernisme com...

  • ...una actitud: oberta a l'Europa moderna com a solució als problemes culturals plantejats
  • ...un moviment: quan existeixen un programa concret i una estratègia d'actuació conjunts
  • ...un període: els vint anys de predomini del Modernisme com a actitud generalitzada, que incideix en més o menys grau en tota la creació coetània.
  • Modernisme: discurs cuntural contra el poder establert
  • Noucentisme: discurs cultural del poder
  • Revistes: veritables òrgans d'expressió de les seves idees.
Gèneres a part dels tradicionals
  • Crítica: activitat d'analisi i valoració de la producció literària.
  • Assaig periodístic: peça fundamental per entendre tot el procés del Modernisme.
    • Destaquen: Gabriel Alomar i Jaume Brossa.
  • Santiago Rusiñol organitza les Festes Modernistes al Cau Ferrat, Sitges.

Periodització del moviment

Primer període: 1892-1900

  • Més combatiu, formació del moviment.
  • Intel·lectuals al voltant de quatre grans revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma i Quatre Gats; i dos diaris: La Vanguardia i el Diario de Barcelona.
  • Festes Modernistes de Sitges tenen un paper cabdal (entre 1892 i 1899).
    • Objectiu: impulsar els últims moviments estètics.
L'Avenç
  • Fundada en 1881 per Jaume Massó i Torrents.
  • Mostra preocupació dels intel·lectuals per modernitzar i uniformar la llengua.
  • Inicia campanya lingüística a favor de la reforma ortogràfica catalana (1890-1902), encapçalada per Pompeu Fabra i Jaume Massó i Torrents.
    • Tenien en compte el català que es parlava en aquell moment, no el de la Reinaxença que era arcaic.
Catalònia
  • Dóna a conèixer autors com Goethe, Nietzsche o Baudelaire, i novetats com Maeterlinck i D'Annunzio.

Segon període: 1900-1911

  • Representa solidificació del moviment.
  • Menys agressivitat, el caràcter ideològic es va perdent, cosa que es tradueix en una disminució de l'assaig i un augment de la novel·la, el teatre i la poesia.
  • Dues revistes: Joventut i El Poble Català.
  • Durant el 2on període aparegué el Noucentisme.
  • 1911: mort de Joan Maragall → es clou el període.

Els dos grans corrents estètics i ideològics

El regeneracionisme

La minoria sempre té raó –Regeneracionistes

  • Regeneracionistes: també coneguts com voluntaristes i vitalistes.
  • Influïts pel vitalisme nietzschià i el seu superhome.
  • Propagació de regeneració moral, social i política de Catalunya.
  • Compaginaven actitud d'obertura a Europa i nacionalisme.
  • Artista: líder messiànic de la societat conservadora i atàvica que calia despertar.
  • Autor més destacat: Joan Maragall.

Esteticisme

  • Esteticistes: també coneguts com simbolistes, decadentistes, parnassians i partidaris de l'art per l'art.
  • Centre d'expressió: La Vanguardia
  • Manifestació més important: tercera Festa Modernista.
  • Autors més destacats: Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
  • Sublimació de l'art i de l'artista.
  • L'art era l'única cosa que podia influir les persones. Ells es van refugiar allí.
  • Oposició a la burgesia: refús que fan de l'art i la bellesa.

Objectius comuns

Tradició i infulències

  • Només es valora allò esencial a Catalunya per tal de modernitzar-la.
  • S'introdeixen els clàssics universals i els autors contemporanis mitjançant les traduccions i comentaris crítics.

Concepció de l'art

  • Pretenen fer coses rares, mesclaven disciplines (p. ex. escultura amb literatura)
  • Llibertat total, i art total
  • Exaltaven l'individu oposat a la massa o a la pressió social.
  • Molta literatura es caracteritza per l'oposició entre el jo i la societat.

Proposta de creació d'una literatura nacional

  • Nacionalisme: intenta descobrir l'ànima catalana a través del folklore i el paisatge.
  • Cosmopolitisme: ha de dotar aquesta literatura nacional d'un caràcter universal

La llengua

  • Llengua no normalitzada → no literatura de prestigi → no traduccions
  • Se sistemitzà la llengua.

Joan Maragall

  • Barcelona, 1860
  • Pares: indústria tèxtil
  • De petit: inquietuts literàries. El seu pare li deia de treballar a la seva fàbrica.
  • Universitat (carrera de Dret): va conèixer altres intel·lectuals.
  • Va orientar la seva passió d'escriure cap al periodisme: Diario de Barcelona, "El Brusi" i L'avenç.
  • Negoci familiar el sostenia.
  • President de l'Ateneu Barcelonès. Va col·laborar allí en:
    • Redacció de L'Avenç
    • Festes Modernistes de Sitges
    • Representacions operístiques al Liceu
    • Col·laboracions a l'IEC
  • Gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina.
  • Artistes i escriptors: el reconeixien com a mestre.
  • 1891: es va casar amb Clara Noble, va tenir 13 fills.
  • Optimisme total: tot allò que exalti la vida és moralment bo i, a més, té la virtut de redimir la maldat.
  • Paraula viva: deixar fluir les idees, escriure només el que sento.
  • Ha d'emmudir el seu dolor per poder transmetre esperança i salvació.
  • Temes de la poesia: amor, natura, mites i llegendes que identifiquen Catalunya, realitat actual de Catalunya.
Cant espiritual (1909-1910)
  • Reflexiona sobre la seva espiritualitat i dialoga amb Déu.
  • Passió per la vida i l'alegria dels sentits.
  • Demana la preservació de l'humanitat.
  • Setmana Tràgica: són el revulsiu per a l'última revifada de Maragall.
  • Última etapa: més reflexiva i més agitada. Més que vitalisme, era serena.

L'escola mallorquina

  • Producció poètica de les Illes Balears després de la Reinaxença.
  • Poesia acostada a la inspiració de l'Humanisme clàssic i a un mediterranisme que l'apropava als romàntics italians.
  • Contenció emotiva i domini formal: l'invers de la paraula viva de Maragall.
  • Dos poetes principals: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
    • Polemitzen amb Joan Maragall, tot i que el respecten.
  • Exigència d'estructura fa que sigui una poesia amb un nivell de llengua elevat, culte i clàssic.
  • A les Illes no havia arribat la diglòssia amb el Decret de Nova Planta.

Novel·la modernista

Novel·la rural

  • Anacronisme: semblant a la narrativa de caire pintoresc i folklòric de la Reinaxença.
  • La narrativa modernista triomfa als poble i no a Barcleona, perquè als pobles la gent vol aprendre dels artistes, encara que els artistes veuen al poble com gent tancada.
  • No volen omplir forats. S'intenten evadir de la realitat (esteticistes). Per això és una narrativa decadentista.
  • Fan ressaltar un element que el naturalisme ha deixat de banda: l'emotivitat.
  • Novel·la simbòlica: lluita entre el jo i la natura.
  • Millors novel·les: Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès i Víctor Català.
  • La natura i els pagesos són representat com amorfos, massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, sotmesa a formes atàviques.
  • La natura és dructura, i doncs s'oposa a la voluntad de ser de l'home.
  • Hi ha un gran fons sado-masoquista.
  • Els personatges acaben fracasant (tornant-se bojos o morint).
  • Novel·les rurals més destacades: Els Sots feréstecs, de Raimon Casellas; Solitud de Víctor Català, La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès; Marines i boscatges de Joquin Ruyra, Josafat de Prudenci Bertrana.
  • Ambients i personatges malaltissos, tèrbols i violents.
  • Protagonistes solen tenir feina relacionada amb la religió. Persones del sexe contrari els intenten portar pel camí contrari al be.

El teatre modernista

  • Va aparèixer d'una manera tardana.
  • Manifestació més anticonvencional i lliure de l'art total.

Dues grans tendències:

  • Drama d'arrel naturalista, teatre d'idees, que seguia el teatre d'Ibsen. (regeneracionista)
  • Teatre simbolista, que prenia com a models Maeterlinck i D'Annunzio. (esteticista)

Teeatre naturalista regeneracionista

  • Es proposa denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans.
  • Primer autor estranger: Henrik Ibsen.
    • Comença amb obra naturalista com Un enemic del poble.
    • Última etapa simbolista.
    • Tema recurrent: individu marginat i portador de la veritat alliberadora, que s'enfronta a la societat ignorant i alienada.
Joan Puig i Ferrater (1882-1956)
  • En la seva producció teatral tracta temes de contingut social i de reflexió moral, fortament influïts per Ibsen:
    • La necessitat de fer de la vida una creació personal,
    • La força abassegadora de l'amor i el sexe que poden abocar al suïcidi,
    • La inclinació cap als ambients més negres i marginals,
    • etc.
  • L'artista és vident i geni, i pren del món l'essència, no l'aparença, perquè ha viscut amb intensitat.
  • Els grans drames de Puig i Ferrater: La dama alegre, La dama enamorada, Aigües encantades i El gran Aleix.
  • Després del 1912 va destacar a la novel·la a causa de la situació del teatre al noucentisme

Teatre simbolista

  • L'art per l'art.
  • Apel·les Mestres: artista polifacètic, primer representant d'aquest tipus de teatre.
  • Adrià Gual: funda Teatre íntim (1898) on representava les seves obres i donava estabilitat a la formació d'actors i els oficis del nou teatre.
    • Alterna drama naturalista regeneracionista i el teatre simbolista.
Santiago Rusiñol
  • Amistat amb Ramon Casas, també fill de fabricants i pintor, que va conèixer a l'Escola de Llotja de Barcelona.
  • Va fer viatges a París on va viure llargues temporades.
  • Cau Ferrat: ferros forjats.
  • Va portar una vida al marge de ls convencions socials conservadores.
  • Va col·laborar en L'Avenç, Pèl i Ploma, etc.
  • Té una tasca de dinamitzador cultural.

Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater

= Temàtica i ideologia

  • Enfrontament entre l'individu i la seva societat.
  • Forma part d'un modernisme regeneracionista.
  • Hi ha les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa que són miraculoses gràcies a l'acció de la Verge
  • Dos grups de persones a la novel·la:
    • Un grup pensa que aquestes aigüespoden salvar el poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix (postura científica i progressista)
      • Intel·lectuals, marginats de la societat, el Foraster, Cecília, Romanill, el manescal, el republicà Bartomeu, el carlí Manso
    • Un altre pensa que són sagrades i no s'han de tocar. La solució del problema ha de venir de Déu (postura tradicional, ingènua, obscurantista, immobilista)
      • Massa social sense idees: oligarquia religiosa i política, representada pel capellà, el batlle i el cacic.

El personatge de Cecília

La influència d'Ibsen

Noucentisme

Context politico-social i delimitació cronològica

Objectius del moviment

Eugeni d'Ors, la veu del moviment

Requisits de la creació literària

Avantguardes

Context

Joan Salvat-Papasseit

J. V. Foix

Literatura de guerra i exili

La desfeta cultural i els intents de reconstrucció en la cultura catalana de Postguerra

1946-1955: la primera represa

1955-1970

1970-1985

L'experiència de la guerra i l'exili en la literatura catalana

Mercè Rodoreda

Manuel de Pedrolo