Resum final 1 BATX català

Modernisme

Modernisme, conceptes bàsics

Context històric

• Darrera dècada del segle XIX: fil·loxera arrasa el camp, provoca èxode cap a les ciutats.
• Forta crisi financiera causada per les guerers colonials.

Modernització de l'art

• L'art passa a ser un producte de la burgesia per ostentar.
• 2a meitat del s. XIX, artistes d'Anglaterra i França responen defensant l'art com un valor distingit.
• La nova generació d'artistes i intel·lectuals pensen que cal modernitzar el país.
• Art total: introduir l'art en la societat.
  • Exemples: Gaudí i Domènech i Montaner en el camp de l'arquitectura, Ramon Casas en la pintura i el cartellisme i Josep Llimona en l'escultura.
• Modernisme: canviar la societat a través d'un procés de renovació cultural.

Joan Lluís Marfany (1943) ha definit el Modernisme com...

• ...una actitud: oberta a l'Europa moderna com a solució als problemes culturals plantejats
• ...un moviment: quan existeixen un programa concret i una estratègia d'actuació conjunts
• ...un període: els vint anys de predomini del Modernisme com a actitud generalitzada, que incideix en més o menys grau en tota la creació coetània.

• Modernisme: discurs cuntural contra el poder establert
• Noucentisme: discurs cultural del poder

• Revistes: veritables òrgans d'expressió de les seves idees.

Gèneres a part dels tradicionals

• Crítica: activitat d'analisi i valoració de la producció literària.
• Assaig periodístic: peça fundamental per entendre tot el procés del Modernisme.
  • Destaquen: Gabriel Alomar i Jaume Brossa.

• Santiago Rusiñol organitza les Festes Modernistes al Cau Ferrat, Sitges.

Periodització del moviment

Primer període: 1892-1900

• Més combatiu, formació del moviment.
• Intel·lectuals al voltant de quatre grans revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma i Quatre Gats; i dos diaris: La Vanguardia i el Diario de Barcelona.
• Festes Modernistes de Sitges tenen un paper cabdal (entre 1892 i 1899).
  • Objectiu: impulsar els últims moviments estètics.

L'Avenç

• Fundada en 1881 per Jaume Massó i Torrents.
• Mostra preocupació dels intel·lectuals per modernitzar i uniformar la llengua.
• Inicia campanya lingüística a favor de la reforma ortogràfica catalana (1890-1902), encapçalada per Pompeu Fabra i Jaume Massó i Torrents.
  • Tenien en compte el català que es parlava en aquell moment, no el de la Reinaxença que era arcaic.

Catalònia

• Dóna a conèixer autors com Goethe, Nietzsche o Baudelaire, i novetats com Maeterlinck i D'Annunzio.

Segon període: 1900-1911

• Representa solidificació del moviment.
• Menys agressivitat, el caràcter ideològic es va perdent, cosa que es tradueix en una disminució de l'assaig i un augment de la novel·la, el teatre i la poesia.
• Dues revistes: Joventut i El Poble Català.
• Durant el 2on període aparegué el Noucentisme.
• 1911: mort de Joan Maragall → es clou el període.

Els dos grans corrents estètics i ideològics

El regeneracionisme

La minoria sempre té raó –Regeneracionistes

• Regeneracionistes: també coneguts com voluntaristes i vitalistes.
• Influïts pel vitalisme nietzschià i el seu superhome.
• Propagació de regeneració moral, social i política de Catalunya.
• Compaginaven actitud d'obertura a Europa i nacionalisme.
• Artista: líder messiànic de la societat conservadora i atàvica que calia despertar.
• Autor més destacat: Joan Maragall.

Esteticisme

• Esteticistes: també coneguts com simbolistes, decadentistes, parnassians i partidaris de l'art per l'art.
• Centre d'expressió: La Vanguardia
• Manifestació més important: tercera Festa Modernista.
• Autors més destacats: Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
• Sublimació de l'art i de l'artista.
• L'art era l'única cosa que podia influir les persones. Ells es van refugiar allí.
• Oposició a la burgesia: refús que fan de l'art i la bellesa.

Objectius comuns

Tradició i infulències

• Només es valora allò esencial a Catalunya per tal de modernitzar-la.
• S'introdeixen els clàssics universals i els autors contemporanis mitjançant les traduccions i comentaris crítics.

Concepció de l'art

• Pretenen fer coses rares, mesclaven disciplines (p. ex. escultura amb literatura)
• Llibertat total, i art total
• Exaltaven l'individu oposat a la massa o a la pressió social.
• Molta literatura es caracteritza per l'oposició entre el jo i la societat.

Proposta de creació d'una literatura nacional

• Nacionalisme: intenta descobrir l'ànima catalana a través del folklore i el paisatge.
• Cosmopolitisme: ha de dotar aquesta literatura nacional d'un caràcter universal

La llengua

• Llengua no normalitzada → no literatura de prestigi → no traduccions
• Se sistemitzà la llengua.

Joan Maragall

• Barcelona, 1860
• Pares: indústria tèxtil
• De petit: inquietuts literàries. El seu pare li deia de treballar a la seva fàbrica.
• Universitat (carrera de Dret): va conèixer altres intel·lectuals.
• Va orientar la seva passió d'escriure cap al periodisme: Diario de Barcelona, "El Brusi" i L'avenç.
• Negoci familiar el sostenia.
• President de l'Ateneu Barcelonès. Va col·laborar allí en:
  • Redacció de L'Avenç
  • Festes Modernistes de Sitges
  • Representacions operístiques al Liceu
  • Col·laboracions a l'IEC
• Gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina.
• Artistes i escriptors: el reconeixien com a mestre.
• 1891: es va casar amb Clara Noble, va tenir 13 fills.
• Optimisme total: tot allò que exalti la vida és moralment bo i, a més, té la virtut de redimir la maldat.
• Paraula viva: deixar fluir les idees, escriure només el que sento.
• Ha d'emmudir el seu dolor per poder transmetre esperança i salvació.
• Temes de la poesia: amor, natura, mites i llegendes que identifiquen Catalunya, realitat actual de Catalunya.

Cant espiritual (1909-1910)

• Reflexiona sobre la seva espiritualitat i dialoga amb Déu.
• Passió per la vida i l'alegria dels sentits.
• Demana la preservació de l'humanitat.

• Setmana Tràgica: són el revulsiu per a l'última revifada de Maragall.
• Última etapa: més reflexiva i més agitada. Més que vitalisme, era serena.

L'escola mallorquina

• Producció poètica de les Illes Balears després de la Reinaxença.
• Poesia acostada a la inspiració de l'Humanisme clàssic i a un mediterranisme que l'apropava als romàntics italians.
• Contenció emotiva i domini formal: l'invers de la paraula viva de Maragall.
• Dos poetes principals: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
  • Polemitzen amb Joan Maragall, tot i que el respecten.
• Exigència d'estructura fa que sigui una poesia amb un nivell de llengua elevat, culte i clàssic.
• A les Illes no havia arribat la diglòssia amb el Decret de Nova Planta.

Novel·la modernista

Novel·la rural

• Anacronisme: semblant a la narrativa de caire pintoresc i folklòric de la Reinaxença.
• La narrativa modernista triomfa als poble i no a Barcleona, perquè als pobles la gent vol aprendre dels artistes, encara que els artistes veuen al poble com gent tancada.
• No volen omplir forats. S'intenten evadir de la realitat (esteticistes). Per això és una narrativa decadentista.
• Fan ressaltar un element que el naturalisme ha deixat de banda: l'emotivitat.
• Novel·la simbòlica: lluita entre el jo i la natura.
• Millors novel·les: Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès i Víctor Català.
• La natura i els pagesos són representat com amorfos, massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, sotmesa a formes atàviques.
• La natura és dructura, i doncs s'oposa a la voluntad de ser de l'home.
• Hi ha un gran fons sado-masoquista.
• Els personatges acaben fracasant (tornant-se bojos o morint).
• Novel·les rurals més destacades: Els Sots feréstecs, de Raimon Casellas; Solitud de Víctor Català, La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès; Marines i boscatges de Joquin Ruyra, Josafat de Prudenci Bertrana.
• Ambients i personatges malaltissos, tèrbols i violents.
• Protagonistes solen tenir feina relacionada amb la religió. Persones del sexe contrari els intenten portar pel camí contrari al be.

El teatre modernista

• Va aparèixer d'una manera tardana.
• Manifestació més anticonvencional i lliure de l'art total.

Dues grans tendències:

• Drama d'arrel naturalista, teatre d'idees, que seguia el teatre d'Ibsen. (regeneracionista)
• Teatre simbolista, que prenia com a models Maeterlinck i D'Annunzio. (esteticista)

Teeatre naturalista regeneracionista

• Es proposa denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans.
• Primer autor estranger: Henrik Ibsen.
  • Comença amb obra naturalista com Un enemic del poble.
  • Última etapa simbolista.
  • Tema recurrent: individu marginat i portador de la veritat alliberadora, que s'enfronta a la societat ignorant i alienada.

Joan Puig i Ferrater (1882-1956)

• En la seva producció teatral tracta temes de contingut social i de reflexió moral, fortament influïts per Ibsen:
  • La necessitat de fer de la vida una creació personal,
  • La força abassegadora de l'amor i el sexe que poden abocar al suïcidi,
  • La inclinació cap als ambients més negres i marginals,
  • etc.
• L'artista és vident i geni, i pren del món l'essència, no l'aparença, perquè ha viscut amb intensitat.
• Els grans drames de Puig i Ferrater: La dama alegre, La dama enamorada, Aigües encantades i El gran Aleix.
• Després del 1912 va destacar a la novel·la a causa de la situació del teatre al noucentisme

Teatre simbolista

• L'art per l'art.
• Apel·les Mestres: artista polifacètic, primer representant d'aquest tipus de teatre.
• Adrià Gual: funda Teatre íntim (1898) on representava les seves obres i donava estabilitat a la formació d'actors i els oficis del nou teatre.
  • Alterna drama naturalista regeneracionista i el teatre simbolista.

Santiago Rusiñol

• Amistat amb Ramon Casas, també fill de fabricants i pintor, que va conèixer a l'Escola de Llotja de Barcelona.
• Va fer viatges a París on va viure llargues temporades.
• Cau Ferrat: ferros forjats.
• Va portar una vida al marge de ls convencions socials conservadores.
• Va col·laborar en L'Avenç, Pèl i Ploma, etc.
• Té una tasca de dinamitzador cultural.

= Temàtica i ideologia

• Enfrontament entre l'individu i la seva societat.
• Forma part d'un modernisme regeneracionista.
• Hi ha les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa que són miraculoses gràcies a l'acció de la Verge
• Dos grups de persones a la novel·la:
  • Un grup pensa que aquestes aigüespoden salvar el poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix (postura científica i progressista)
    • Intel·lectuals, marginats de la societat, el Foraster, Cecília, Romanill, el manescal, el republicà Bartomeu, el carlí Manso
  • Un altre pensa que són sagrades i no s'han de tocar. La solució del problema ha de venir de Déu (postura tradicional, ingènua, obscurantista, immobilista)
    • Massa social sense idees: oligarquia religiosa i política, representada pel capellà, el batlle i el cacic.