Difference between revisions of "Resum final 1 BATX català"
From Potatopedia
m (Fixing title) |
|||
(3 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 176: | Line 176: | ||
===== Santiago Rusiñol ===== | ===== Santiago Rusiñol ===== | ||
*Amistat amb Ramon Casas, també fill de fabricants i pintor, que va conèixer a l'Escola de Llotja de Barcelona. | |||
*Va fer viatges a París on va viure llargues temporades. | |||
*Cau Ferrat: ferros forjats. | |||
*Va portar una vida al marge de ls convencions socials conservadores. | |||
*Va col·laborar en ''L'Avenç'', ''Pèl i Ploma'', etc. | |||
*Té una tasca de '''dinamitzador cultural'''. | |||
=== Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater === | |||
==== Temàtica i ideologia === | |||
*Enfrontament entre l'individu i la seva societat. | |||
*Forma part d'un modernisme regeneracionista. | |||
*Hi ha les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa que són miraculoses gràcies a l'acció de la Verge | |||
*Dos grups de persones a la novel·la: | |||
**Un grup pensa que aquestes aigüespoden salvar el poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix (postura científica i progressista) | |||
***Intel·lectuals, marginats de la societat, el Foraster, Cecília, Romanill, el manescal, el republicà Bartomeu, el carlí Manso | |||
**Un altre pensa que són sagrades i no s'han de tocar. La solució del problema ha de venir de Déu (postura tradicional, ingènua, obscurantista, immobilista) | |||
***Massa social sense idees: oligarquia religiosa i política, representada pel capellà, el batlle i el cacic. | |||
==== El personatge de Cecília ==== | |||
==== La influència d'Ibsen ==== | |||
== Noucentisme == | |||
=== Context politico-social i delimitació cronològica === | |||
=== Objectius del moviment === | |||
=== Eugeni d'Ors, la veu del moviment === | |||
=== Requisits de la creació literària === | |||
== Avantguardes == | |||
=== Context === | |||
=== Joan Salvat-Papasseit === | |||
=== J. V. Foix === | |||
== Literatura de guerra i exili == | |||
=== La desfeta cultural i els intents de reconstrucció en la cultura catalana de Postguerra === | |||
==== 1946-1955: la primera represa ==== | |||
==== 1955-1970 ==== | |||
==== 1970-1985 ==== | |||
=== L'experiència de la guerra i l'exili en la literatura catalana === | |||
=== Mercè Rodoreda === | |||
=== Manuel de Pedrolo === | |||
[[Category:Català I]] |
Latest revision as of 14:47, 25 May 2016
Modernisme
Modernisme, conceptes bàsics
- Context històric
- Darrera dècada del segle XIX: fil·loxera arrasa el camp, provoca èxode cap a les ciutats.
- Forta crisi financiera causada per les guerers colonials.
- Modernització de l'art
- L'art passa a ser un producte de la burgesia per ostentar.
- 2a meitat del s. XIX, artistes d'Anglaterra i França responen defensant l'art com un valor distingit.
- La nova generació d'artistes i intel·lectuals pensen que cal modernitzar el país.
- Art total: introduir l'art en la societat.
- Exemples: Gaudí i Domènech i Montaner en el camp de l'arquitectura, Ramon Casas en la pintura i el cartellisme i Josep Llimona en l'escultura.
- Modernisme: canviar la societat a través d'un procés de renovació cultural.
Joan Lluís Marfany (1943) ha definit el Modernisme com...
- ...una actitud: oberta a l'Europa moderna com a solució als problemes culturals plantejats
- ...un moviment: quan existeixen un programa concret i una estratègia d'actuació conjunts
- ...un període: els vint anys de predomini del Modernisme com a actitud generalitzada, que incideix en més o menys grau en tota la creació coetània.
- Modernisme: discurs cuntural contra el poder establert
- Noucentisme: discurs cultural del poder
- Revistes: veritables òrgans d'expressió de les seves idees.
- Gèneres a part dels tradicionals
- Crítica: activitat d'analisi i valoració de la producció literària.
- Assaig periodístic: peça fundamental per entendre tot el procés del Modernisme.
- Destaquen: Gabriel Alomar i Jaume Brossa.
- Santiago Rusiñol organitza les Festes Modernistes al Cau Ferrat, Sitges.
Periodització del moviment
Primer període: 1892-1900
- Més combatiu, formació del moviment.
- Intel·lectuals al voltant de quatre grans revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma i Quatre Gats; i dos diaris: La Vanguardia i el Diario de Barcelona.
- Festes Modernistes de Sitges tenen un paper cabdal (entre 1892 i 1899).
- Objectiu: impulsar els últims moviments estètics.
- L'Avenç
- Fundada en 1881 per Jaume Massó i Torrents.
- Mostra preocupació dels intel·lectuals per modernitzar i uniformar la llengua.
- Inicia campanya lingüística a favor de la reforma ortogràfica catalana (1890-1902), encapçalada per Pompeu Fabra i Jaume Massó i Torrents.
- Tenien en compte el català que es parlava en aquell moment, no el de la Reinaxença que era arcaic.
- Catalònia
- Dóna a conèixer autors com Goethe, Nietzsche o Baudelaire, i novetats com Maeterlinck i D'Annunzio.
Segon període: 1900-1911
- Representa solidificació del moviment.
- Menys agressivitat, el caràcter ideològic es va perdent, cosa que es tradueix en una disminució de l'assaig i un augment de la novel·la, el teatre i la poesia.
- Dues revistes: Joventut i El Poble Català.
- Durant el 2on període aparegué el Noucentisme.
- 1911: mort de Joan Maragall → es clou el període.
Els dos grans corrents estètics i ideològics
El regeneracionisme
La minoria sempre té raó –Regeneracionistes
- Regeneracionistes: també coneguts com voluntaristes i vitalistes.
- Influïts pel vitalisme nietzschià i el seu superhome.
- Propagació de regeneració moral, social i política de Catalunya.
- Compaginaven actitud d'obertura a Europa i nacionalisme.
- Artista: líder messiànic de la societat conservadora i atàvica que calia despertar.
- Autor més destacat: Joan Maragall.
Esteticisme
- Esteticistes: també coneguts com simbolistes, decadentistes, parnassians i partidaris de l'art per l'art.
- Centre d'expressió: La Vanguardia
- Manifestació més important: tercera Festa Modernista.
- Autors més destacats: Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
- Sublimació de l'art i de l'artista.
- L'art era l'única cosa que podia influir les persones. Ells es van refugiar allí.
- Oposició a la burgesia: refús que fan de l'art i la bellesa.
Objectius comuns
Tradició i infulències
- Només es valora allò esencial a Catalunya per tal de modernitzar-la.
- S'introdeixen els clàssics universals i els autors contemporanis mitjançant les traduccions i comentaris crítics.
Concepció de l'art
- Pretenen fer coses rares, mesclaven disciplines (p. ex. escultura amb literatura)
- Llibertat total, i art total
- Exaltaven l'individu oposat a la massa o a la pressió social.
- Molta literatura es caracteritza per l'oposició entre el jo i la societat.
Proposta de creació d'una literatura nacional
- Nacionalisme: intenta descobrir l'ànima catalana a través del folklore i el paisatge.
- Cosmopolitisme: ha de dotar aquesta literatura nacional d'un caràcter universal
La llengua
- Llengua no normalitzada → no literatura de prestigi → no traduccions
- Se sistemitzà la llengua.
Joan Maragall
- Barcelona, 1860
- Pares: indústria tèxtil
- De petit: inquietuts literàries. El seu pare li deia de treballar a la seva fàbrica.
- Universitat (carrera de Dret): va conèixer altres intel·lectuals.
- Va orientar la seva passió d'escriure cap al periodisme: Diario de Barcelona, "El Brusi" i L'avenç.
- Negoci familiar el sostenia.
- President de l'Ateneu Barcelonès. Va col·laborar allí en:
- Redacció de L'Avenç
- Festes Modernistes de Sitges
- Representacions operístiques al Liceu
- Col·laboracions a l'IEC
- Gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina.
- Artistes i escriptors: el reconeixien com a mestre.
- 1891: es va casar amb Clara Noble, va tenir 13 fills.
- Optimisme total: tot allò que exalti la vida és moralment bo i, a més, té la virtut de redimir la maldat.
- Paraula viva: deixar fluir les idees, escriure només el que sento.
- Ha d'emmudir el seu dolor per poder transmetre esperança i salvació.
- Temes de la poesia: amor, natura, mites i llegendes que identifiquen Catalunya, realitat actual de Catalunya.
- Cant espiritual (1909-1910)
- Reflexiona sobre la seva espiritualitat i dialoga amb Déu.
- Passió per la vida i l'alegria dels sentits.
- Demana la preservació de l'humanitat.
- Setmana Tràgica: són el revulsiu per a l'última revifada de Maragall.
- Última etapa: més reflexiva i més agitada. Més que vitalisme, era serena.
L'escola mallorquina
- Producció poètica de les Illes Balears després de la Reinaxença.
- Poesia acostada a la inspiració de l'Humanisme clàssic i a un mediterranisme que l'apropava als romàntics italians.
- Contenció emotiva i domini formal: l'invers de la paraula viva de Maragall.
- Dos poetes principals: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
- Polemitzen amb Joan Maragall, tot i que el respecten.
- Exigència d'estructura fa que sigui una poesia amb un nivell de llengua elevat, culte i clàssic.
- A les Illes no havia arribat la diglòssia amb el Decret de Nova Planta.
Novel·la modernista
Novel·la rural
- Anacronisme: semblant a la narrativa de caire pintoresc i folklòric de la Reinaxença.
- La narrativa modernista triomfa als poble i no a Barcleona, perquè als pobles la gent vol aprendre dels artistes, encara que els artistes veuen al poble com gent tancada.
- No volen omplir forats. S'intenten evadir de la realitat (esteticistes). Per això és una narrativa decadentista.
- Fan ressaltar un element que el naturalisme ha deixat de banda: l'emotivitat.
- Novel·la simbòlica: lluita entre el jo i la natura.
- Millors novel·les: Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès i Víctor Català.
- La natura i els pagesos són representat com amorfos, massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, sotmesa a formes atàviques.
- La natura és dructura, i doncs s'oposa a la voluntad de ser de l'home.
- Hi ha un gran fons sado-masoquista.
- Els personatges acaben fracasant (tornant-se bojos o morint).
- Novel·les rurals més destacades: Els Sots feréstecs, de Raimon Casellas; Solitud de Víctor Català, La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès; Marines i boscatges de Joquin Ruyra, Josafat de Prudenci Bertrana.
- Ambients i personatges malaltissos, tèrbols i violents.
- Protagonistes solen tenir feina relacionada amb la religió. Persones del sexe contrari els intenten portar pel camí contrari al be.
El teatre modernista
- Va aparèixer d'una manera tardana.
- Manifestació més anticonvencional i lliure de l'art total.
Dues grans tendències:
- Drama d'arrel naturalista, teatre d'idees, que seguia el teatre d'Ibsen. (regeneracionista)
- Teatre simbolista, que prenia com a models Maeterlinck i D'Annunzio. (esteticista)
Teeatre naturalista regeneracionista
- Es proposa denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans.
- Primer autor estranger: Henrik Ibsen.
- Comença amb obra naturalista com Un enemic del poble.
- Última etapa simbolista.
- Tema recurrent: individu marginat i portador de la veritat alliberadora, que s'enfronta a la societat ignorant i alienada.
Joan Puig i Ferrater (1882-1956)
- En la seva producció teatral tracta temes de contingut social i de reflexió moral, fortament influïts per Ibsen:
- La necessitat de fer de la vida una creació personal,
- La força abassegadora de l'amor i el sexe que poden abocar al suïcidi,
- La inclinació cap als ambients més negres i marginals,
- etc.
- L'artista és vident i geni, i pren del món l'essència, no l'aparença, perquè ha viscut amb intensitat.
- Els grans drames de Puig i Ferrater: La dama alegre, La dama enamorada, Aigües encantades i El gran Aleix.
- Després del 1912 va destacar a la novel·la a causa de la situació del teatre al noucentisme
Teatre simbolista
- L'art per l'art.
- Apel·les Mestres: artista polifacètic, primer representant d'aquest tipus de teatre.
- Adrià Gual: funda Teatre íntim (1898) on representava les seves obres i donava estabilitat a la formació d'actors i els oficis del nou teatre.
- Alterna drama naturalista regeneracionista i el teatre simbolista.
Santiago Rusiñol
- Amistat amb Ramon Casas, també fill de fabricants i pintor, que va conèixer a l'Escola de Llotja de Barcelona.
- Va fer viatges a París on va viure llargues temporades.
- Cau Ferrat: ferros forjats.
- Va portar una vida al marge de ls convencions socials conservadores.
- Va col·laborar en L'Avenç, Pèl i Ploma, etc.
- Té una tasca de dinamitzador cultural.
Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater
= Temàtica i ideologia
- Enfrontament entre l'individu i la seva societat.
- Forma part d'un modernisme regeneracionista.
- Hi ha les aigües mortes, mitificades per la llegenda religiosa que són miraculoses gràcies a l'acció de la Verge
- Dos grups de persones a la novel·la:
- Un grup pensa que aquestes aigüespoden salvar el poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix (postura científica i progressista)
- Intel·lectuals, marginats de la societat, el Foraster, Cecília, Romanill, el manescal, el republicà Bartomeu, el carlí Manso
- Un altre pensa que són sagrades i no s'han de tocar. La solució del problema ha de venir de Déu (postura tradicional, ingènua, obscurantista, immobilista)
- Massa social sense idees: oligarquia religiosa i política, representada pel capellà, el batlle i el cacic.
- Un grup pensa que aquestes aigüespoden salvar el poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix (postura científica i progressista)