Difference between revisions of "Resum pel parcial de matemàtica discreta"
(Fet fins el principi d'inclusió-exclusió) |
(Fet i revisat fins els nombres de Bell i de Stirling de segona classe) |
||
Line 26: | Line 26: | ||
=== Propietats dels nombres binomials === | === Propietats dels nombres binomials === | ||
# <math>\binom{n}{k} = \binom{n}{n-k}</math> | # <math>\binom{n}{k} = \binom{n}{n-k}</math> | ||
# <math>{n \choose k} = {n-1 \choose k-1} + {n-1 \choose k}</math> | |||
# <math>\sum_{k=0}^n \binom{n}{k} = 2^n</math> | # <math>\sum_{k=0}^n \binom{n}{k} = 2^n</math> | ||
# <math>\sum_{k=0}^n \binom{n}{k} (-1)^k = 0</math> | # <math>\sum_{k=0}^n \binom{n}{k} (-1)^k = 0</math> | ||
Line 31: | Line 32: | ||
# <math>\sum_{i=0}^k \binom{n}{i}\binom{m}{k-i} = \binom{n+m}{k}</math> (Vandermonde) | # <math>\sum_{i=0}^k \binom{n}{i}\binom{m}{k-i} = \binom{n+m}{k}</math> (Vandermonde) | ||
#* Si prenem <math>n=m=k</math>: <math>\binom{2n}{n} = \sum_{i=0}^n \binom{n}{i}^2</math> | #* Si prenem <math>n=m=k</math>: <math>\binom{2n}{n} = \sum_{i=0}^n \binom{n}{i}^2</math> | ||
Algunes propietats més extretes del llibre "Combinatorics": | |||
{{under construction|avm99963}} | |||
=== Aplicacions === | === Aplicacions === | ||
Line 48: | Line 53: | ||
|- | |- | ||
! <math>\text{Exhaustives (onto)}</math> | ! <math>\text{Exhaustives (onto)}</math> | ||
| <math> | | <math>\sum_{i=0}^k (-1)^i \binom{k}{i} (k-i)^n</math> | ||
|} | |} | ||
Line 58: | Line 63: | ||
=== Principi d'inclusió-exclusió === | === Principi d'inclusió-exclusió === | ||
<math>| A_1 \cup \cdots \cup A_n | = \sum_{i=1}^n |A_i| - \sum_{1 \leq i < j \leq n} |A_i \cap A_j| + \sum_{1 \leq i < j < k \leq n} |A_i \cap A_j \cap A_k| - \ldots + (-1)^{n+1}|A_1 \cap A_2 \cap \cdots \cap A_n|</math> | <math>| A_1 \cup \cdots \cup A_n | = \sum_{i=1}^n |A_i| - \sum_{1 \leq i < j \leq n} |A_i \cap A_j| + \sum_{1 \leq i < j < k \leq n} |A_i \cap A_j \cap A_k| - \ldots + \\ + (-1)^{n+1}|A_1 \cap A_2 \cap \cdots \cap A_n|</math> | ||
=== Desarranjaments === | |||
Són permutacions sense punts fixos. | |||
<math>D_n = \{ \sigma \in S_n : \sigma(i) \neq i \; \forall i \in {1, \ldots, n} \}</math> | |||
=== Factors primers === | |||
<math>\phi(n) = \#\{ x \in [n] : (x, n) = 1 \}</math> | |||
Si <math>p_1, \ldots, p_k</math> són els factors primers de n: | |||
<math>\phi(n) = n(1 - \frac{1}{p_1}) \cdots (1 - \frac{1}{p_k})</math> | |||
=== Comptar particions === | |||
Una partició de <math>[n] = \{ 1, 2, \ldots, n \}</math> és expressar <math>[n] = B_1 \cup B_2 \cup \ldots \cup B_k</math> tq | |||
# <math>B_i \neq \emptyset</math> | |||
# <math>B_i \cap B_j = \emptyset \; \forall i \neq j</math> | |||
==== Nombres de Bell ==== | |||
<math>B(n) = \# \text{ de particions del conjunt } [n]</math> | |||
==== Nombres de Stirling de segona classe ==== | |||
<math>{n \brace k} = \# \text{ de particions de } [n] \text{ en exactament k blocs}</math> | |||
==== Propietats ==== | |||
Lligam entre els nombres de Bell i els de Stirling de 2ª classe: | |||
# <math>B(n) = \sum_{k=1}^n {n \brace k}</math> | |||
Fòrmules tancades per alguns nombres de Stirling de 2ª classe: | |||
# <math>{n \brace 1} = 1 = {n \brace n}</math> | |||
# <math>{n \brace n-1} = {n \choose 2}</math> | |||
# <math>{n \brace 2} = 2^{n-1} - 1</math> | |||
Propietats dels nombres de Bell i de Stirling de 2ª classe: | |||
# <math>{n \brace k} = {n-1 \brace k-1} + k{n-1 \brace k}</math> | |||
# <math>{n \brace k} = \frac{1}{k!} \cdot \sum_{j=0}^k (-1)^{k-j} {k \choose j} j^n</math> | |||
# <math>B(n+1) = \sum_{k=0}^n {n \choose k} B(k), B(0) = 1</math> |
Revision as of 22:14, 28 March 2018
Combinatòria
Seleccions
Sense repetició | Amb repetició | |
---|---|---|
Ordenades | [math]\displaystyle{ n^{\underline{k}} = \frac{n!}{(n-k)!} }[/math] k-permutacions |
[math]\displaystyle{ n^k }[/math] paraules |
No ordenades | [math]\displaystyle{ \binom{n}{k} = \frac{n!}{(n-k)!k!} }[/math] k-subconjunts |
[math]\displaystyle{ {n+k-1}\choose{k} }[/math] k-multiconjunts |
Particions d'enters
[math]\displaystyle{ x_i \geq 0 \\ x_1 + x_2 + \ldots + x_n = k }[/math]
Nombre de sol·lucions a l'equació anterior: [math]\displaystyle{ \binom{n+k-1}{k} }[/math]
Teorema del binomi
[math]\displaystyle{ (x+y)^n = \sum_{k=0}^n \binom{n}{k} x^k y^{n-k} }[/math]
Teorema del binomi de Newton
[math]\displaystyle{ (1+x)^\alpha = \sum_{k=0}^\infty \binom{\alpha}{k} x^k }[/math]
Propietats dels nombres binomials
- [math]\displaystyle{ \binom{n}{k} = \binom{n}{n-k} }[/math]
- [math]\displaystyle{ {n \choose k} = {n-1 \choose k-1} + {n-1 \choose k} }[/math]
- [math]\displaystyle{ \sum_{k=0}^n \binom{n}{k} = 2^n }[/math]
- [math]\displaystyle{ \sum_{k=0}^n \binom{n}{k} (-1)^k = 0 }[/math]
- [math]\displaystyle{ \sum_{k=0}^m \binom{n+k}{n} = \binom{n+m+1}{n+1} = \binom{n+m+1}{m} }[/math]
- [math]\displaystyle{ \sum_{i=0}^k \binom{n}{i}\binom{m}{k-i} = \binom{n+m}{k} }[/math] (Vandermonde)
- Si prenem [math]\displaystyle{ n=m=k }[/math]: [math]\displaystyle{ \binom{2n}{n} = \sum_{i=0}^n \binom{n}{i}^2 }[/math]
Algunes propietats més extretes del llibre "Combinatorics":
|
One editor is actually working in this article or section. For this reason the article may not be completely accurate and there may be deficiencies in its format. You are welcome to assist in its construction by editing it as well, but before making major corrections contact them in their talk page or in the talk page of the article to be able to coordinate the editing. |
Aplicacions
[math]\displaystyle{ \#\{\text{aplicacions } f:[k] \longrightarrow [n]\} }[/math] | [math]\displaystyle{ n^k }[/math] |
---|---|
[math]\displaystyle{ \text{Injectives (one-to-one)} }[/math] | [math]\displaystyle{ n^\underline{k} }[/math] |
[math]\displaystyle{ \text{Estrictament creixents} }[/math] | [math]\displaystyle{ \binom{n}{k} }[/math] |
[math]\displaystyle{ \text{Creixents} }[/math] | [math]\displaystyle{ \binom{n+k-1}{k} }[/math] |
[math]\displaystyle{ \text{Exhaustives (onto)} }[/math] | [math]\displaystyle{ \sum_{i=0}^k (-1)^i \binom{k}{i} (k-i)^n }[/math] |
Coeficients multinomials
[math]\displaystyle{ \displaystyle \binom{n}{n_1,n_2,\ldots,n_s} = \frac{n!}{n_1! n_2! \cdots n_s!} = \binom{n}{n_1} \binom{n - n_1}{n_2} \binom{n - n_1 - n_2}{n_3} \cdots \binom{n - n_1 - n_2 - \ldots - n_{s-1}}{n_s} }[/math]
Teorema del multinomi
[math]\displaystyle{ (x_1 + \ldots x_k)^n = \sum_{n_i \geq 0 \\ n_1 + \ldots + n_k = n} \binom{n}{n_1, n_2, \ldots, n_k}x_1^{n_1} x_2^{n_2} \cdots x_k^{n_k} }[/math]
Principi d'inclusió-exclusió
[math]\displaystyle{ | A_1 \cup \cdots \cup A_n | = \sum_{i=1}^n |A_i| - \sum_{1 \leq i \lt j \leq n} |A_i \cap A_j| + \sum_{1 \leq i \lt j \lt k \leq n} |A_i \cap A_j \cap A_k| - \ldots + \\ + (-1)^{n+1}|A_1 \cap A_2 \cap \cdots \cap A_n| }[/math]
Desarranjaments
Són permutacions sense punts fixos.
[math]\displaystyle{ D_n = \{ \sigma \in S_n : \sigma(i) \neq i \; \forall i \in {1, \ldots, n} \} }[/math]
Factors primers
[math]\displaystyle{ \phi(n) = \#\{ x \in [n] : (x, n) = 1 \} }[/math]
Si [math]\displaystyle{ p_1, \ldots, p_k }[/math] són els factors primers de n:
[math]\displaystyle{ \phi(n) = n(1 - \frac{1}{p_1}) \cdots (1 - \frac{1}{p_k}) }[/math]
Comptar particions
Una partició de [math]\displaystyle{ [n] = \{ 1, 2, \ldots, n \} }[/math] és expressar [math]\displaystyle{ [n] = B_1 \cup B_2 \cup \ldots \cup B_k }[/math] tq
- [math]\displaystyle{ B_i \neq \emptyset }[/math]
- [math]\displaystyle{ B_i \cap B_j = \emptyset \; \forall i \neq j }[/math]
Nombres de Bell
[math]\displaystyle{ B(n) = \# \text{ de particions del conjunt } [n] }[/math]
Nombres de Stirling de segona classe
[math]\displaystyle{ {n \brace k} = \# \text{ de particions de } [n] \text{ en exactament k blocs} }[/math]
Propietats
Lligam entre els nombres de Bell i els de Stirling de 2ª classe:
- [math]\displaystyle{ B(n) = \sum_{k=1}^n {n \brace k} }[/math]
Fòrmules tancades per alguns nombres de Stirling de 2ª classe:
- [math]\displaystyle{ {n \brace 1} = 1 = {n \brace n} }[/math]
- [math]\displaystyle{ {n \brace n-1} = {n \choose 2} }[/math]
- [math]\displaystyle{ {n \brace 2} = 2^{n-1} - 1 }[/math]
Propietats dels nombres de Bell i de Stirling de 2ª classe:
- [math]\displaystyle{ {n \brace k} = {n-1 \brace k-1} + k{n-1 \brace k} }[/math]
- [math]\displaystyle{ {n \brace k} = \frac{1}{k!} \cdot \sum_{j=0}^k (-1)^{k-j} {k \choose j} j^n }[/math]
- [math]\displaystyle{ B(n+1) = \sum_{k=0}^n {n \choose k} B(k), B(0) = 1 }[/math]