Difference between revisions of "Pràctica de moviments rectilinis"
Line 227: | Line 227: | ||
{{Drive|url=https://drive.google.com/file/d/0B8xsXNm9rUMfdkJmNzU1cnZCRTNNZEJDdURHX085eVlfZ1Q4/view?usp=sharing|name=INFORME FÍSCA - Pràctica moviments rectilinis.docx}} | {{Drive|url=https://drive.google.com/file/d/0B8xsXNm9rUMfdkJmNzU1cnZCRTNNZEJDdURHX085eVlfZ1Q4/view?usp=sharing|name=INFORME FÍSCA - Pràctica moviments rectilinis.docx}} | ||
[[Category: | [[Category:Pràctica de moviments rectilinis]] |
Revision as of 15:53, 9 January 2016
La pràctica de moviments rectilinis consisteix en identificar el MRU i el MRUA i experimentar amb aquests.
Introducció
Tal i com hem estudiat en la unitat: “Més alt, més ràpid, més fort” de l’iBook, en la física podem reconèixer dos tipus de moviments rectilinis. Un d’ells és l’anomenat moviment rectilini uniforme (MRU) i la principal característica d’aquest és que sempre té una velocitat constant. L’altre tipus de moviment rectilini és l’anomenat moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) que com bé explica la paraula, va accelerant de manera constant a mesura que es va desplaçant.
En aquesta pràctica els nostres objectius prinicipals són:
- Reconèixer el Moviment Rectilini Uniforme (MRU) i el Moviment Rectilini Uniformement Accelerat (MRUA)
- Experimentar amb aquests moviments i determinar les variables cinemàtiques d’espai, x, velocitat, v, acceleració, a, i temps, t, en cada situació proposada a partir de les equacions del moviment.
Material
- Guies de plàstic
- Cotxes amb corda (2) i sense (1)
- Cronòmetre del mòbil
- Regle/flexòmetre
- Programa Excel per a les gràfiques
- Aplicació Physics at School: MECÁNICA, Movimiento
Procediment
Exercici 1
Agafa els dos cotxes que funcionen amb corda. Dóna’ls tota la corda (SUAUMENT I SENSE PASSAR-TE DE ROSCA!). Deixa anar cada cotxe des d’un mateix punt i cronometra el temps que triguen a recórrer 1m.
Apartat a)
De quin tipus de moviment es tracta? Per què?
Es tracta d’un moviment rectilini uniforme (MRU) perquè van a velocitat constant (acceleració = 0).
Apartat b)
Omple la columna de velocitat utilitzant les equacions adients. Indica’n el procediment.
NOTA: Per obtenir un resultat experimental prou precís, has de repetir-ho 5 vegades i fer la mitjana. Apunta en una taula els resultats:
Cotxe | Espai (m) |
Temps (s) | Velocitat (m/s) o (cm/s) | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
t1 | t2 | t3 | t4 | t5 | Mitjana (∑t/5) | |||
Cotxe 1 | 1 m | 11,36 | 11,14 | 10,98 | 10,90 | 11,78 | 11,23 s | 0,089 m/s = 8,9 cm/s |
Cotxe 2 | 1 m | 13,20 | 13,59 | 12,96 | 14,50 | 13,33 | 11,52 s | 0,074 m/s = 7,4 cm/s |
Calculem la velocitat del cotxe 1:
[math]\displaystyle{ \text{MRU} \to \Delta x=v·\Delta t \to v=\frac{\Delta x}{\Delta t} }[/math]
[math]\displaystyle{ \Delta x=1 \text{m} }[/math]
[math]\displaystyle{ \Delta t=11,23 \text{s} }[/math]
[math]\displaystyle{ v=\frac{1}{11,23}=0,089 \text{m/s}=8,9 \text{cm/s} }[/math]
Calculem la velocitat del cotxe 2:
[math]\displaystyle{ \text{MRU} \to \Delta x=v·\Delta t \to v=\frac{\Delta x}{\Delta t} }[/math]
[math]\displaystyle{ \Delta x=1 \text{m} }[/math]
[math]\displaystyle{ \Delta t=13,52 \text{s} }[/math]
[math]\displaystyle{ v=\frac{1}{13,52}=0,074 \text{m/s}=7,4 \text{cm/s} }[/math]
Apartat c)
|
Un editor està treballant actualment en aquest article o secció. Degut a això és possible que trobeu defectes de contingut i forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, abans de realitzar correccions majors contacta'l en la seva pàgina de discussió o en la pàgina de discussió de l'article per poder coordinar la redacció. |
Dibuixa les gràfiques x-t i v-t (dues en total, és a dir, els dos cotxes en una sola gràfica). Utilitza l'Excel i l'App.
Conclusions
Aquesta primera part de l’experiment l’hem realitzat amb dos cotxes diferents, però tots dos de corda, i hem pogut comprovar que els dos viatgen a un moviment rectilini uniforme (MRU) i per tant sempre ho fan a velocitat constant. Inicialment, pensàvem que els dos cotxes haurien recorregut la mateixa distància amb el mateix temps i velocitat perquè no acceleraven. No obstant, cadascun té el seu propi mecanisme de funcionament i les petites diferències que hi ha entre ells fa que els nostres resultats experimentals no siguin els mateixos. Aquí també podem veure la importància d’agafar vàries mesures per tal que els resultats siguin el més precisos possible.
Exercici 2
Ara, agafa el cotxe que no té corda i el tires enrere 10 cm (NOMÉS 10cm!) per a que agafi “carrerilla” i es pugui accelerar. Realment, si et fixes bé amb el moviment del cotxe, primer accelera i després frena fins a parar-se. Però farem l’aproximació de que, tal com el deixem anar, surt amb una certa velocitat inicial i comença a frenar amb una a=-0,8 m/s2.
Apartat a)
De quin tipus de moviment es tracta? Per què?
Es tracta d’un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) perquè el cotxe té acceleració constant i uniforme, i la velocitat varia (no és constant).
Apartats b) i c)
Torna a tirar el cotxe enrere 10 cm (NOMÉS 10cm!) i deixa’l anar. Mesura quin espai recorre FINS QUE ES PARA i quin temps triga a fer-ho.
Amb les equacions del moviment i les dades mesurades, calcula la velocitat inicial del cotxe. Indica’n tots els procediments. Apunta els resultats en la taula:
NOTA: Repetiu-ho unes quantes vegades per minimitzar l’error i calcula’n les mitjanes, com a l’exercici anterior.
Cotxe | Espai (m) (experimental) |
Temps (s) (experimental) |
Acceleració (m/s2) |
Velocitat inicial (m/s) | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
x1 | x2 | x3 | Mitjana (∑x/3) | t1 | t2 | t3 | Mitjana (∑t/3) | |||
Cotxe | 4,10 | 2,80 | 3,40 | 3,43 m | 6,95 | 4,91 | 6,25 | 6,04 s | -0,8 m/s2 | 2,98 m/s |
Calculem la velocitat inicial del cotxe:
[math]\displaystyle{ \Delta x=v_0·\Delta t+\frac{1}{2}·a·\Delta t^2 }[/math]
[math]\displaystyle{ 3,43=v_0·6,04+\frac{1}{2}·(-0,8)·(6,04)^2 }[/math]
[math]\displaystyle{ 3,43=v_0·6,04-14,59 }[/math]
[math]\displaystyle{ 3,43+14,49=v_0·6,04 }[/math]
[math]\displaystyle{ 18,02=v_0·6,04 }[/math]
[math]\displaystyle{ v_0=\frac{18,02}{6,04}=2,98m/s }[/math]
Apartat d)
|
Un editor està treballant actualment en aquest article o secció. Degut a això és possible que trobeu defectes de contingut i forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, abans de realitzar correccions majors contacta'l en la seva pàgina de discussió o en la pàgina de discussió de l'article per poder coordinar la redacció. |
Dibuixa les gràfiques x-t, v-t i a-t. Utilitza l'Excel i l'App.
Conclusions
En aquesta part hem vist un MRUA, i hem pogut aplicar les fórmules apreses a classe per calcular la velocitat inicial del cotxe. L’acceleració ens indicava que no era un MRU, i hem pogut diferenciar els dos tipus de moviments i comparar amb la part anterior on fèiem servir cotxes de velocitat constant, sense acceleració.
Exercici 3
|
Un editor està treballant actualment en aquest article o secció. Degut a això és possible que trobeu defectes de contingut i forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, abans de realitzar correccions majors contacta'l en la seva pàgina de discussió o en la pàgina de discussió de l'article per poder coordinar la redacció. |
Per acabar, simularem una carrera entre dos cotxes:
Apartat a)
- Primer, dones corda al cotxe i el deixes anar des d’un punt de sortida.
- Després deixes passar 5 segons i deixes anar el cotxe de “carrerilla” (com abans, primer tirant-lo 10cm enrere)
- Finalment, mesura amb el regle i el cronòmetre, l’espai i el temps on es creuen
Extra
Mentre calculàvem la velocitat inicial i en especial quan vam dibuixar la gràfica x(t) del cotxe de carreres (el que té l’aleró i fa MRUA) ens vam adonar que l’equació x(t) que vam calcular per a fer la gràfica no descriu correctament el moviment del cotxe. Això és perquè la gràfica mostra que el cotxe avança i després torna cap enrere, quan en realitat el nostre cotxe només va avançar.
Per explicar això, i després de rumiar-ho molt, vam arribar a la conclusió que l'acceleració de -0,8 m/s2 no s'ajusta al correctament al moviment del nostre cotxe, i subsegüentment tampoc la velocitat inicial ja que la vam calcular a partir de l'equació del moviment utilitzant aquesta acceleració errònia.
Llavors, per a poder trobar una equació que descrigui d'una manera més precisa el moviment del cotxe de carreres, utilitzarem única i exclusivament les equacions del MRUA i les dades experimentals que vàrem recollir, tal com mostrem aquí sota:
Equacions MRUA
[math]\displaystyle{ x(t)=v_{0}t+\frac{1}{2}at^2 }[/math]
[math]\displaystyle{ v(t)=v_{0}+at }[/math]
[math]\displaystyle{ a(t)=a }[/math]
Dades
[math]\displaystyle{ x(0)=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ x(6,04)=3,43 }[/math]
[math]\displaystyle{ v(0)=v_{0} }[/math]
[math]\displaystyle{ v(6,04)=0 }[/math]
Deducció
[math]\displaystyle{ v_{0}·6,04+\frac{(6,04)^2}{2}·a=3,43 }[/math]
[math]\displaystyle{ v_{0}+6,04·a=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ \begin{cases} v_{0}·6,04+\frac{(6,04)^2}{2}·a=3,43\\ v_{0}+6,04·a=0\\ \end{cases} }[/math]
[math]\displaystyle{ \begin{cases} 6,04·v_{0}+\frac{(6,04)^2}{2}·a=3,43\\ -6,04·v_{0}-(6,04)^2·a=0\\ \end{cases} }[/math]
[math]\displaystyle{ \frac{(6,04)^2}{2}·a-(6,04)^2·a=3,43 }[/math]
[math]\displaystyle{ -\frac{(6,04)^2}{2}·a=3,43 }[/math]
[math]\displaystyle{ a=\frac{-3,43·2}{(6,04)^2}=\frac{-6,86}{36,4816}=-0,18803\overline{9} m/s^2 }[/math]
[math]\displaystyle{ -6,04v_{0}-(6,04)^2·a=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ -6,04v_{0}-\frac{(6,04)^2·(-3,43)·2}{(6,04)^2}=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ -6,04v_{0}-(-3,43)·2=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ -6,04v_{0}+6,86=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ 6,04v_{0}=6,86 }[/math]
[math]\displaystyle{ v_{0}=\frac{6,86}{6,04}=1,13576 m/s }[/math]
Equacions finals del MRUA
Substituint el valor numèric de les variables que hem trobat:
[math]\displaystyle{ x(t)=1,13576t-0,0940195t^2 }[/math]
[math]\displaystyle{ v(t)=1,13576-0,188039t }[/math]
[math]\displaystyle{ a(t)=-0,188039 }[/math]
Cursa de cotxes (MRUA vs. MRU)
Ara que tenim una millor definició del moviment que realitza el cotxe del MRUA, provarem de tornar a buscar el punt en el que els dos cotxes es creuen:
Deducció
[math]\displaystyle{ \text{Cotxe MRU}\to\Delta x=v·\Delta t\to\Delta x=0,089·t }[/math]
[math]\displaystyle{ \text{Cotxe MRUA}\to\Delta x=v_{0}\Delta t+\frac{1}{2}a\Delta t^2\to\Delta x=1,13576(t-5)-0,0940195(t-5)^2\to\Delta x=-0,0940195t^2+2,075955t-8,0292875 }[/math]
[math]\displaystyle{ \begin{cases} \Delta x=0,089·t\\ \Delta x=-0,0940195t^2+2,075955t-8,0292875\\ \end{cases} }[/math]
[math]\displaystyle{ 0,089·t=-0,0940195t^2+2,075955t-8,0292875 }[/math]
[math]\displaystyle{ -0,0940195t^2+1,986955t-8,0292875=0 }[/math]
[math]\displaystyle{ t=\frac{-1,986955\pm\sqrt{(1,986955)^2-4·(0,0940195)·(8,0292875)}}{2·(-0,0940195)} }[/math]
[math]\displaystyle{ t=\frac{-1,986955\pm\sqrt{3,948-3,01964}}{-0,188039} }[/math]
[math]\displaystyle{ t=\frac{-1,986955\pm\sqrt{0,92836}}{-0,188039} }[/math]
[math]\displaystyle{ t_{1}=\frac{-1,986955+\sqrt{0,92836}}{-0,188039}=5,44 s }[/math]
[math]\displaystyle{ t_{2}=\frac{-1,986955-\sqrt{0,92836}}{-0,188039}=15,69 s }[/math]
[math]\displaystyle{ \Delta x=0,089t \implies \Delta x=0,089·5,44=0,48 m }[/math]
Conclusió
Els cotxes coincideixen en x=0,48 m i t=5,44 s. Aquests càlculs donen uns resultats més semblants als que hem obtingut en la pràctica.
Arxius
Entregat
File:INFORME FÍSCA - Pràctica moviments rectilinis.pdf in Potatopedia |
Word per a editar
INFORME FÍSCA - Pràctica moviments rectilinis.docx in Google Drive |