709
edits
(Fi de la classe) |
(Fi de la classe) |
||
Line 65: | Line 65: | ||
Via làctia: el bulb es podria dir que és com una galàxia el·líptica. | Via làctia: el bulb es podria dir que és com una galàxia el·líptica. | ||
[[File:Hubble2005-01-barred-spiral-galaxy-NGC1300.jpg|thumb|Galàxia NGC-1300, on es poden observar les barres al mig.]] | |||
La meitat de les galàxies espirals (de disc) tenen barres (és un fenomen que es forma degut a la inestabilitat dels discos). De fet, la nostra galàxia és una galàxia barrada. | La meitat de les galàxies espirals (de disc) tenen barres (és un fenomen que es forma degut a la inestabilitat dels discos). De fet, la nostra galàxia és una galàxia barrada. | ||
Nosaltres estem a 16/17 parsecs del nostre cúmul. "Estem a la perifèria" | Nosaltres estem a 16/17 parsecs del nostre cúmul. "Estem a la perifèria" | ||
Les galàxies es classifiquen entre actives o no: estan actives si el forat negre està tragant matèria o no. | Les galàxies es classifiquen entre actives o no: estan actives si el forat negre està tragant matèria o no. | ||
[[File:Irregular galaxy NGC 1427A (captured by the Hubble Space Telescope).jpg|thumb|Galàxia NGC 1427A, un exemple clar de galàxia irregular.]] | |||
Irregulars: formen estrelles perquè tenen gas i pols --> tenen un color blavós. | Irregulars: formen estrelles perquè tenen gas i pols --> tenen un color blavós. | ||
Galàxies nanes: moltes d'elles acostumen a ser satèl·lits de les grosses. Per exemple, els cúmuls de Magallaes que són galàxies satèl·lits de la nostra i es poden veure a ull nu a l'hemisferi sud. | Galàxies nanes: moltes d'elles acostumen a ser satèl·lits de les grosses. Per exemple, els cúmuls de Magallaes que són galàxies satèl·lits de la nostra i es poden veure a ull nu a l'hemisferi sud. | ||
Line 296: | Line 296: | ||
Curiositat: Lindblad resonance (https://ned.ipac.caltech.edu/level5/Sept14/Kormendy/Kormendy4.html) | Curiositat: Lindblad resonance (https://ned.ipac.caltech.edu/level5/Sept14/Kormendy/Kormendy4.html) | ||
''Data: 29 novembre 2019'' | |||
[[File:Stromgren_sphere.gif|thumb]] | |||
* HI (hidrogen neutre) emet a <math>\lambda = 21 \text{ cm}</math>. | |||
* Per detectar <math>H_2</math>, com és difícil de detectar, es pot detectar el CO, que està correlacionat amb l'hidrogen i sí que el podem detectar fàcilment. | |||
* En galàxies de gas fred, per cada bilió (10^12) àtoms de gas, hi ha una partícula de pols. | |||
* HI té dues fonts d'ionització, a causa de la radiació ultraviolada. | |||
*** Noves estrelles | |||
**** Esfera d'Stromgren: regió d'una estrella nova on hi ha HII. (T > 20 000 K) | |||
*** Medi intergalàctic (quàsars, ...) | |||
* '''Sagitari A:''' Punt del cel on es troba el forat negre supermassiu central de la Via Làctia. | |||
* '''Hypervelocity stars:''' estrelles que surten disparades perquè estaven en un sistema binari, es van apropar a un forat negre, i una estrella es va quedar atrapada orbitant al forat negre però l'altra va sortir disparada. | |||
* Hem detectat 45 galàxies satèl·lit de la Via Làctia. | |||
* 45% dels cúmuls globulars roten en el sentit diferent a les galàxies (tenen velocitats retrògrades). | |||
** Una possible explicació és que és causa de les interaccions amb les galàxies satèl·lits. | |||
== Fricció dinàmica == | |||
Les galàxies, per fricció dinàmica, espiralen cap a la galàxia a la que orbiten. | |||
<math>\frac{dv}{dt} \propto -\frac{M \rho_{\text{bach}}}{v^2_{\text{rel}}}</math> (desacceleració) | |||
@TODO: Insert tidal_streams_north.jpg, tidal_streams_MW.png | |||
* Les galàxies petites, doncs, desacceleren més ràpidament que els cúmuls globulars, i "decauen" abans. | |||
** Les galàxies petites tenen més massa perquè tot i tenir menys estrelles la massa total és més gran. | |||
* '''Streams:''' Restes de galàxies i cúmuls globulars que es van desfent i van deixant el seu material pel seu recorregut | |||
* Les galàxies centrals dels cúmuls solen ser el·líptiques. | |||
* Cosmic web: la matèria fosca és l'exoesquelet. | |||
@TODO: Insert cosmic_web2.jpg | |||
[[Category:Astronomia]] | [[Category:Astronomia]] |