709
edits
(Fi de la classe) |
(Partial save) |
||
Line 180: | Line 180: | ||
Moment en què comença a observar-se CMBR: redshift 1100, així que l'univers era 1100 vegades més petit que avui en dia, i tenia 379,000 anys. És el moment en què es comencen a formar àtoms neutres. Abans la radiació estava atrapada (interaccionava amb la matèria fosca o neutrins o barions, etc.). | Moment en què comença a observar-se CMBR: redshift 1100, així que l'univers era 1100 vegades més petit que avui en dia, i tenia 379,000 anys. És el moment en què es comencen a formar àtoms neutres. Abans la radiació estava atrapada (interaccionava amb la matèria fosca o neutrins o barions, etc.). | ||
CMBS: "cos negre més perfecte que existeix". Es determina la seva temperatura amb una precisió molt alta amb el COBE. | CMBS: "cos negre més perfecte que existeix". Es determina la seva temperatura amb una precisió molt alta amb el COBE ($T = 2.725 \text{ K}$). | ||
''Data: dimecres, 15 de desembre de 2021'' | |||
[[File:Cobe-cosmic-background-radiation.gif|thumb|Imatges del COBE. A dalt la que mostra que la terra té velocitat dins del SR. Aquestes imatges van ser portada d'una revista important.]] | |||
Resultat encara més relevant: si en un univers governa la matèria fosca, la variació de temperatura ha de ser mooolt petita. COBE a l'any 1992 va detectar aquesta anisotropia intrínseca del nivell d'una part en 10,000. | |||
Terra: aprox. 600 km/s respecte el SR del CMBR, per tant es pot veure la diferència en temperatures per aquesta velocitat. En el CMBR, substraient aquesta correcció per la nostra velocitat dins del SR, veiem que hi ha una banda horitzontal. Això és degut a que la nostra galàxia emet en microones. | |||
Per fer mesures més precises, es van llançar 2 satèl·lits més (el que va fer les primeres imatges no tenia refrigerant i això incloia molta incertesa a la foto): després del COBE: WMAP i Planck, cadascuna amb més resolució. | |||
Electrons lligats als àtoms (pels metalls): donen més opacitat. En el cas dels no metalls donen menys opacitat. | |||
Pics acústics: per les oscil·lacions de ???? (mirar apunts pq no m'he enterat d'aquesta part). Hi ha un diffusion dumping així que per moments multipolars més grans no es veuen tant. | |||
Les alçades relatives dels pics acústics ens donen valors de l'$\Omega_{matter}$ i $\Omega_{bariònica}$. | |||
@TODO: Inserir diagrames https://ned.ipac.caltech.edu/level5/March05/Scott/Scott4.html, https://francis.naukas.com/dibujo20130321-planck-satellite-multiple-moment-angular-power-spectrum-primary-cmb/ (ve de https://francis.naukas.com/2013/03/21/los-datos-del-satelite-planck-de-la-esa-sobre-el-fondo-cosmico-de-microondas/). L'eix esquerre és la potència. | |||
El diagrama ens diu que la curvatura és 0 (no he entès per què). | |||
@TODO: Omega matter oberta/tancada (copiar diapos). Bàsicament els dos diagrames tenint open (omega_matter = 0.3, omega_lambda = 0.7) i closed (omega_matter = 0.3, omega_lambda = 0) són molt similars. | |||
@TODO: Copiar diapo següent. Amb el de l'esquerra podem calcular curvatura i amb el de la dreta quantitat de barions. | |||
@TODO: La següent diapo ensenya com varia el diagrama quan varien diferents paràmetres, emfatitzant lo d'abans. Copiar-la aquí també. | |||
De tots els paràmetres cosmològics, el més imprecís de tot és el $\Omega_\lambda$ perquè la variació del diagrama anterior amb aquest paràmetre és molt menor que amb els altres paràmetres, que són molt més sensibles. | |||
== A theoretical path to the standard Big Bang model == | |||
1979/1980: un dels problemes que hi ha és que han d'existir monopols magnètics (no entrem en detall). Alan Gouth: diu que l'univers ha passat per una fase que comença en la GUT transition ($t_0 \sim 10^{-36} \text{ s}$ si posem el Big Bang a 0), quan la força forta se separa de les altres forces. I l'univers comença en una fase de Sitter on comença a expandir-se exponencialment, que dura $10^{-34} \text{ s}$. Els càlculs mostren que la inflació va causar un increment de $a(t)$ de $10^{26}$ vegades. Aquesta part de l'univers passa d'un volum menor que la mida d'un protó a la mida d'una uva. | |||
[[Category:Astrofísica i cosmologia]] | [[Category:Astrofísica i cosmologia]] |