709
edits
Line 127: | Line 127: | ||
*Exigència d'estructura fa que sigui una poesia amb un nivell de llengua elevat, culte i clàssic. | *Exigència d'estructura fa que sigui una poesia amb un nivell de llengua elevat, culte i clàssic. | ||
*A les Illes no havia arribat la diglòssia amb el Decret de Nova Planta. | *A les Illes no havia arribat la diglòssia amb el Decret de Nova Planta. | ||
=== Novel·la modernista === | |||
==== Novel·la rural ==== | |||
*Anacronisme: semblant a la narrativa de caire pintoresc i folklòric de la Reinaxença. | |||
*La narrativa modernista triomfa als poble i no a Barcleona, perquè als pobles la gent vol aprendre dels artistes, encara que els artistes veuen al poble com gent tancada. | |||
*No volen omplir forats. S'intenten evadir de la realitat (esteticistes). Per això és una narrativa decadentista. | |||
*Fan ressaltar un element que el naturalisme ha deixat de banda: '''l'emotivitat'''. | |||
*Novel·la simbòlica: lluita entre el jo i la natura. | |||
*Millors novel·les: {{Autor|Raimon Casellas}}, {{Autor|Prudenci Bertrana}}, {{Autor|Josep Pous i Pagès}} i {{Autor|Víctor Català}}. | |||
*La natura i els pagesos són representat com amorfos, massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, sotmesa a formes atàviques. | |||
*La natura és dructura, i doncs s'oposa a la voluntad de ser de l'home. | |||
*Hi ha un gran fons sado-masoquista. | |||
*Els personatges acaben fracasant (tornant-se bojos o morint). | |||
*Novel·les rurals més destacades: ''Els Sots feréstecs'', de Raimon Casellas; ''Solitud'' de Víctor Català, ''La vida i la mort de Jordi Fraginals'' de Pous i Pagès; ''Marines i boscatges'' de Joquin Ruyra, ''Josafat'' de Prudenci Bertrana. | |||
*Ambients i personatges malaltissos, tèrbols i violents. | |||
*Protagonistes solen tenir feina relacionada amb la religió. Persones del sexe contrari els intenten portar pel camí contrari al be. | |||
=== El teatre modernista === | |||
*Va aparèixer d'una manera tardana. | |||
*Manifestació més anticonvencional i lliure de l'art total. | |||
Dues grans tendències: | |||
*'''Drama d'arrel naturalista''', '''teatre d'idees''', que seguia el teatre d'{{Autor|Ibsen}}. (regeneracionista) | |||
*'''Teatre simbolista''', que prenia com a models {{Autor|Maeterlinck}} i {{Autor|D'Annunzio}}. (esteticista) | |||
==== Teeatre naturalista regeneracionista ==== | |||
*Es proposa '''denunciar les injustícies socials''' i '''desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans'''. | |||
*Primer autor estranger: Henrik Ibsen. | |||
**Comença amb obra naturalista com ''Un enemic del poble''. | |||
**Última etapa simbolista. | |||
**Tema recurrent: individu marginat i portador de la veritat alliberadora, que s'enfronta a la societat ignorant i alienada. | |||
===== Joan Puig i Ferrater (1882-1956) ===== | |||
*En la seva producció teatral tracta temes de contingut social i de reflexió moral, fortament influïts per Ibsen: | |||
**La necessitat de fer de la vida una creació personal, | |||
**La força abassegadora de l'amor i el sexe que poden abocar al suïcidi, | |||
**La inclinació cap als ambients més negres i marginals, | |||
**etc. | |||
*L'artista és vident i geni, i pren del món l'essència, no l'aparença, perquè ha viscut amb intensitat. | |||
*Els grans drames de Puig i Ferrater: ''La dama alegre'', ''La dama enamorada'', '''''Aigües encantades''''' i ''El gran Aleix''. | |||
*Després del 1912 va destacar a la novel·la a causa de la situació del teatre al noucentisme | |||
==== Teatre simbolista ==== | |||
*L'art per l'art. | |||
*{{Autor|Apel·les Mestres}}: artista polifacètic, primer representant d'aquest tipus de teatre. | |||
*{{Autor|Adrià Gual}}: funda '''Teatre íntim''' (1898) on representava les seves obres i donava estabilitat a la formació d'actors i els oficis del nou teatre. | |||
**Alterna drama naturalista regeneracionista i el teatre simbolista. | |||
===== Santiago Rusiñol ===== |