Anonymous

Difference between revisions of "Tema 2. Gravetat d'Einstein"

From Potatopedia
Fi de la classe
(Fi de la classe)
(Fi de la classe)
Line 118: Line 118:
La 4-velocitat és:
La 4-velocitat és:
$$\vec{U} := \frac{d \vec{X}}{d\tau} = \frac{d \vec{X}}{dt} \underbrace{\frac{dt}{d\tau}}_{\gamma(\vec{u})} = \gamma(\vec{u}) (c, \vec{u}).$$
$$\vec{U} := \frac{d \vec{X}}{d\tau} = \frac{d \vec{X}}{dt} \underbrace{\frac{dt}{d\tau}}_{\gamma(\vec{u})} = \gamma(\vec{u}) (c, \vec{u}).$$
Diem que $\gamma \vec{u}$ és la velocitat pròpia del SRI que es mou amb velocitat $\vec{u}$, ja que és igual a $d\vec{x}/d\tau$.


La seva norma és:
La seva norma és:
Line 137: Line 139:


Efecte de localitat: les forces actuen de força local, i necessiten un cert temps per propagar els seus efectes. Principi rebutjat per la mecànica quàntica, però bàsica a la relativitat. Per això no acaben d'encaixar les 2 teories.
Efecte de localitat: les forces actuen de força local, i necessiten un cert temps per propagar els seus efectes. Principi rebutjat per la mecànica quàntica, però bàsica a la relativitat. Per això no acaben d'encaixar les 2 teories.
''Data: dijous 11 de novembre de 2021''
Treballant amb la 4-velocitat, tenim:
$$\gamma c = \frac{d (ct)}{d \tau}.$$
== Diagrames d'espai-temps ==
[[File:Cosmo diagrama espai temps 1.svg|thumb|Diagrama espai temps on es mostra el con de llum, amb el passat, el present i el futur.]]
Els diagrames de l'espai-temps també s'anomenen diagrames de Minkowski.
"If U is the unit length on the axes of ct and x, then the unit length on the axes of ct' and x' is:"
$$U' = U \sqrt{\frac{1 + \beta^2}{1 - \beta^2}}$$
[[File:Spacetime diagram of invariant hyperbola.png|thumb]]
Hipèrboles del diagrama espai-temps: mateix temps propi (però fixem-nos que el temps coordenat —en el SRI S— és diferent).
@TODO: Inserir diagrama de temps 2
'''Com comparem vectors ens espais corbats?'''
* En espais corbats no podem simplement afegir o restar vectors ubicats en 2 punts diferents perquè els vectors de la base varien de punt a punt en l'espai.
* Per comparar 2 vectors en punts diferents hem de fer el transport paral·lel d'un vector a l'altre.
* En l'espai euclidià quan un vector es transporta paral·lelament al llarg d'una corba, tant les seves components $v^\alpha$ com els vectors de la base $e_\alpha$ queden inalterats.
* En un espai corbat usarem la mateixa idea que d'espais euclidians i les traslladarem als espais corbats. En aquest cas hem de tenir en compte la variació de la base de punt a punt i, per tant, hem d'usar la derivada covariant.
* Transport paral·lel: manera de transportar dades geomètriques per corbes suaus a una varietat. Si la varietat té una connexió afí (una derivada covariant) això permet transportar ...
@TODO: Completar. O no. Són coses matemàtiques que probablement no usarem :)
En un transport paral·lel el transport és depenent del camí (ex: a una esfera és evident).
* Conseqüència de la impossibilitat de definir direccions: en un espai corbat no podem establir vectors posició entre 2 esdeveniments (punts de l'espai), a diferència de l'espai euclidià o l'espai de Minkowski.
* Tampoc fa sentit mesurar distàncies entre dos punts com el mòdul del vector posició entre ambdós. Tampoc es pot derivar temporalment el vector de posició.
* Si l'espai és corbat ni tan sols podem utilitzar la longitud de la geodèsica que uneix els dos punts per definir distàncies.
** La distància a una galàxia és de 1 milió anys-llum: estem establint una relació física/distància entre 2 esdeveniments (llum surt de la galàxia, llum arriba aquí). La llum descriu una geodèsica nul·la.
* Per evitar aquestes contradiccions: haurem de traslladar al llenguatge de la geometria diferencial els principis (clàssics) utilitzats per calcular les magnituds físiques, per poder fer física en un espai-temps corbat (i.e. en una mètrica general Riemanniana).
** En el cas de les distàncies un principi serà comparar brillantors absolutes amb aparents. Veurem (tema 3) que diferents principis porten a resultats diferents (això no passa clàssicament, on la definició de distància és única). Definirem distàncies de lluminositats i distàncies angulars (definides amb la relació entre radi aparent, i l'angle que sosté l'objecte).


[[Category:Astrofísica i cosmologia]]
[[Category:Astrofísica i cosmologia]]