709
edits
Difference between revisions of "Galàxies i la via làctia"
From Potatopedia
Galàxies i la via làctia (view source)
Revision as of 15:54, 29 November 2019
, 15:54, 29 November 2019Fi de la classe
(Partial save) |
(Fi de la classe) |
||
| Line 75: | Line 75: | ||
En una foto podrem diferenciar: | En una foto podrem diferenciar: | ||
* Objecte que tingui una creueta (a causa de la difracció): estrella | * Objecte que tingui una creueta (a causa de la difracció): estrella o objecte puntual que emet llum | ||
* Objecte difós: galàxia | * Objecte difós: galàxia | ||
| Line 95: | Line 95: | ||
@TODO: Insertar Hlrich_gals.jpg | @TODO: Insertar Hlrich_gals.jpg | ||
* El que veiem en el visible és l'extensió de la part estelar, però les espirals s'extenen més enllà perquè es produeixen transicions de l'hidrogen que podem detectar amb els radiotelescopis. En promig el disc de gas s'extèn el doble que el disc estelar. | * El que veiem en el visible és l'extensió de la part estelar, però les espirals s'extenen més enllà perquè es produeixen transicions de l'hidrogen (prohibides, passen el protó/neutró d'spins paral·lels a antiparal·lels) que podem detectar amb els radiotelescopis. En promig el disc de gas s'extèn el doble que el disc estelar. | ||
* L'extensió del gas calent de les galàxies el·líptiques també és molt més gran que la de la part estelar. | * L'extensió del gas calent de les galàxies el·líptiques també és molt més gran que la de la part estelar. | ||
| Line 102: | Line 102: | ||
La pols pot aïllar una zona de gas que es refredi perquè no li arriba radiació d'altres estrelles que l'escalfi, i això pot ocasionar que es formi una estrella. | La pols pot aïllar una zona de gas que es refredi perquè no li arriba radiació d'altres estrelles que l'escalfi, i això pot ocasionar que es formi una estrella. | ||
=== Classifació per energia emesa === | |||
* Galàxies regulars (regular galaxies) | |||
* Galàxies actives: emet molta més energia que una regular. Hi ha dos subtipus: | |||
** Galàxies de formació estel·lar activa: | |||
** Galàxies amb un Super Massive Black Hole (SMBH) actiu (<math>M_{BH} \geq 10^6 M_\odot</math>) | |||
(Forat negre de la via làctia: 4 milions de masses solars.) | |||
* Cadenes PP: Convertien 7% a energia | |||
* Forats negres: per acreció converteixen un 50% a energia (manera més efectiva de convertir energia) | |||
La via làctia sembla que ha tingut en el passat una certa activitat (però baixa). | |||
Les galàxies actives eren més abundant en el passat, de fet, perquè a l'espai primitiu hi havia més densitat de galàxies, fusionaven més i això feia que es desestabilitizèssin i caigués més material cap al forat negre del centre de la galàxia. | |||
@TODO: Inserir "telescopi" | |||
@TODO: activa_vs_nomrla.gif | |||
* Un quàsar (quasi stellar source object, QSS, QSO) és una galàxia activa, així que la seva font és puntual. Es confòn amb una estrella perquè si està molt lluny només veiem la part central, no el voltant. I a més és molt brillant, perquè està molt lluny. | |||
** Si analitzes l'espectre es veu que no és una estrella, és una galàxia. | |||
** Si es fa un "eclipse artificial" (es tapa el centre; no sabem si amb un aparell o mitjançant software), es veu molt feblement el que hi ha al voltant del centre de la galàxia/quàsar. | |||
@TODO: Insert activa_vs_normal_gals.jpg (comparació d'espectres de galàxia activa vs. normal) | |||
* Els raigs X d'una galàxia activa provenen majoritàriament del centre de la galàxia. | |||
@TODO: Insert giant_bubbles.jpg (mostra que degut a l'activitat passada del forat negre del centre de la Via Làctia es van formar unes súper bombolles simètriques) | |||
* Els radiolòbuls d'una galàxia són resultat del disc d'acreció que té una galàxia (la matèria cau al forat negre en disc). La matèria del disc més propera al forat negre emet més. Per tant, hi ha emissions energètiques perpendiculars al disc. La massa del forat negre és molt elevada i per tant l'energia de la radiació que surt de prop d'allà és més elevada (per això surten raigs X). | |||
[[Category:Astronomia]] | [[Category:Astronomia]] | ||
