709
edits
Difference between revisions of "Galàxies i la via làctia"
From Potatopedia
Galàxies i la via làctia (view source)
Revision as of 15:47, 3 December 2019
, 15:47, 3 December 2019Partial save
(Fi de la classe) |
(Partial save) |
||
| Line 10: | Line 10: | ||
* Per la seva morfologia: el primer que van utilitzar per classificar-les. | * Per la seva morfologia: el primer que van utilitzar per classificar-les. | ||
** El·lítpiques | ** El·lítpiques: | ||
** Lenticulars: entre el·líptiques i espirals | *** E0: esfèrica | ||
** Espirals | *** E3 | ||
*** E7: molt ovalada | |||
** Lenticulars: entre el·líptiques i espirals (S0) | |||
** Espirals: | |||
*** Sa: braços més tancats | |||
*** Sb | |||
*** Sc: braços més oberts | |||
** Irregulars | ** Irregulars | ||
| Line 103: | Line 109: | ||
=== Classifació per energia emesa === | === Classifació per energia emesa === | ||
* Galàxies regulars (regular galaxies) | * Galàxies regulars (també anomenades normals; ''regular galaxies'') | ||
* Galàxies actives: emet molta més energia que una regular. Hi ha dos subtipus: | * Galàxies actives: emet molta més energia que una regular. Hi ha dos subtipus: | ||
** Galàxies de formació estel·lar activa: | ** Galàxies de formació estel·lar activa: | ||
| Line 111: | Line 117: | ||
* Cadenes PP: Convertien 7% a energia | * Cadenes PP: Convertien 7% a energia | ||
* Forats negres: per acreció converteixen un 50% a energia (manera més efectiva de convertir energia) | * Forats negres: per acreció converteixen un 50% a energia, mitjançant l'energia potencial (manera més efectiva de convertir energia) | ||
La via làctia sembla que ha tingut en el passat una certa activitat (però baixa). | La via làctia sembla que ha tingut en el passat una certa activitat (però baixa). | ||
| Line 132: | Line 138: | ||
* Els radiolòbuls d'una galàxia són resultat del disc d'acreció que té una galàxia (la matèria cau al forat negre en disc). La matèria del disc més propera al forat negre emet més. Per tant, hi ha emissions energètiques perpendiculars al disc. La massa del forat negre és molt elevada i per tant l'energia de la radiació que surt de prop d'allà és més elevada (per això surten raigs X). | * Els radiolòbuls d'una galàxia són resultat del disc d'acreció que té una galàxia (la matèria cau al forat negre en disc). La matèria del disc més propera al forat negre emet més. Per tant, hi ha emissions energètiques perpendiculars al disc. La massa del forat negre és molt elevada i per tant l'energia de la radiació que surt de prop d'allà és més elevada (per això surten raigs X). | ||
''Data: 2 de desembre de 2019'' | |||
Recordatori: Classes de galàxies segons energia emesa: | |||
* Actives | |||
** AGN (Active galaxy nuclei). Se li diuen radiogalàxies perquè són molt brillants a la banda de ràdio. | |||
** ULIG (high stellar formation) (Ultra-luminous infrared galaxy) | |||
Per la via làctia: | |||
* <math>\dot{M}_{*_{MW}} = \frac{dM_*}{dt} \approx \frac{1 M_\odot}{\text{year}}</math> (actualment) | |||
* <math>\dfrac{\int \dot{M}_{*_{MW}} dt}{\int dt} = <\dot{M}_*>_{MW} \approx \frac{10 M_\odot}{\text{year}}</math> | |||
* <math>L_{B, MW} \approx 2 \cdot 10^{10} L_\odot</math> | |||
ULIRG: | |||
* <math>\dot{M}_* \approx \frac{10^2 M_\odot}{\text{year}}</math> | |||
* <math>L_{IR} \gtrsim 10^{12} L_\odot</math> (és molt) | |||
==== Propietats de les AGN (Active Galaxy Nuclei) ==== | |||
* Alta L (lluminositat) | |||
* Especre llum no tèrmic (no és de cos negre) | |||
* La majoria de la llum prové dels dos extrems d'energia (ràdio i X + gamma) | |||
* Nucli tipus estel·lar (presenta una creu al centre) | |||
* Fortes línies d'emissió espectrals | |||
* Ràpida variabilitat (~ dies o setmanes) | |||
* Sovint presenten dolls 'ràdio' | |||
Cúmuls globulars vs cúmuls estelars (star clusters): | |||
* Cúmuls globulars molt més nombrosos (100 000 - 1 000 000 estrelles) que els cúmuls estelars (100 - 1 000 estrelles) | |||
* Cúmuls globulars tenen estrelles de població II, i cúmuls estelars tenen estrelles de població I (més metàl·liques i noves) | |||
Galàxy starburst: quan es pateix un brot de formació estelar. No són resultat de col·lisions i acostumen a passar en galàxies irregulars. | |||
== Brillantor superficial == | |||
Al ser una galàxia un objecte tan extens, ens interessa parlar d'aquesta brillantor superficial perquè potser la intensitat depèn de la distància. | |||
@TODO: Inserir dibuix apunts @#3 | |||
<math>I = \frac{F}{\alpha^2} = \frac{\frac{L}{4 \pi d^2}}{\left( \frac{D}{d} \right)^2} \implies I = \frac{L}{4 \pi D^2}</math> | |||
<math>I(R)</math> amb radi projectat i 'circularitzat' | |||
* Perfil de Sèrsic: <math>I(R) = I(0) \exp \left[ - \left( \frac{R}{R^*} \right)^{\frac{1}{n}} \right]</math>, on <math>R^*</math> és el radi característic i <math>n</math> és l'índex de Sèrsic. | |||
** <math>n = 1</math>: galàxies espirals (perfil exponencial) | |||
** <math>n = 4</math>: galàxies el·líptiques | |||
(unitats típiques d'intensitat: <math>L_\odot \text{pc}^2</math>; també es pot utilitzar com a àrea <math>\frac{\text{magnituds}}{\text{pàrsec}^2}</math> | |||
Brillantor per unitat de superfície: <math>\mu = m + 2.5 \cdot \log A</math> | |||
[[Category:Astronomia]] | [[Category:Astronomia]] | ||
