Anonymous

Difference between revisions of "Bloc 1. Formació estel·lar"

From Potatopedia
Partial save
(Fi de la classe)
(Partial save)
Line 367: Line 367:
=== Fragmentació dels núvols moleculars ===
=== Fragmentació dels núvols moleculars ===


* Hi ha problemes amb el col·lapse. Els núvols moleculars són mooolt massius! (<math>M_c \approx 10^5-10^6 M_{\odot}</math>).
* Hi ha problemes amb el col·lapse. Els núvols moleculars són mooolt massius! (<math>M_c \approx 10^5-10^6 M_\odot</math>).
** En principi s'haurien de formar estreles extremadament massives, fet que no s'observa.
** En principi s'haurien de formar estreles extremadament massives, fet que no s'observa.
*** Estrelles de població III: molt massives perquè les metal·licitat era baixa.
* Els estels es formen, de fet, preferentment en grups (sistemes binaris, cúmuls estel·lars (100-1000rs d'estrelles)).


TODO: Això el proper dia :)
Ha d'existir, doncs, un mecanisme de '''fragmentació del núvol molecular'''.
* Aquesta fragmentació ha de tenir un límit, perquè si no naixerien més estels dels que s'observen.
** Si són molt petites, les temperatures assolides als centres dels protoestels no arriben a ser prou altes per establir-hi els processos nuclears que sustenten els estels.
 
---
 
La contracció del núvol es dona quan <math>M > M_J</math>. Per les condicions típiques en els GMCs tenim:
 
<math>M_J \approx 4 \times 10^4 M_\odot \left( \frac{T}{100 K} \right)^{3/2} \left( \frac{n}{\text{cm}^{-3}} \right)^{-1/2}</math>.
 
Com M_J és proporcional a n^{-1/2}, a mesura que es contrau el núvol la densitat creix, i per tant el criteri de Jeans pel col·lapse M > M_J es compleix per M cada cop més petites, donant lloc a la fragmentació.
 
* No tota la massa del núvol s'usa realment per formar protoestels. Només en regions d'alta densitat es formen estels (https://youtu . be/3z9ZKAjbMhY).
 
'''Exercici:''' veure diapositives. S'ha d'usar la bibliografia.
 
---
 
* A mesura que la densitat del núvol creix, es fa més opac a la radiació tèrmica despresa degut al procés de contracció. Aquesta transferència d'energia feia que fins a aquest punt fos isotèrmic.
** A partir d'ara, la temperatura creix i la pressió també de les regions centrals del núvol col·lapsant.
** En aquest moment es restaura l'equilibri hidrostàtic i el col·lapse es frena fins assolir una contracció quasi-estàtica. En aquest punt és on podem dir que un protoestel ha nascut.
* El gas circumdant continua caient sobre el protoestel ('''acreció''').
** Aquest procés d'acreció no té per què ser en totes les direccions. (es passa d'una acreció esfèrica a una acreció de disc)
** La conservació del moment angular fa que aquest gas formi un disc d'acreció entorn al protoestel.
** Part de l'energia gravitacional "extra" proporcionada pel disc escalfa el protoestel, la resta es radia al medi circumdant (IR i sum-mm principalment):
 
<math>L \approx L_{\text{accr}} = \frac{GM\dot{M}}{2R}</math>


[[Category:Astrofísica i cosmologia]]
[[Category:Astrofísica i cosmologia]]