709
edits
(Arreglades fórmules) |
(Fi de la classe) |
||
Line 254: | Line 254: | ||
== Tema 4.9. Explosions estel·lars i romanents d'estels massius == | == Tema 4.9. Explosions estel·lars i romanents d'estels massius == | ||
IMPORTANT: Galàxia 10e11 lluminositats solars (ens ho ha preguntat com 3 cops i segur entra a l'examen). | |||
Supernoves: explosions estel·lars. Lluminositats de fins a $10e10 L_\odot$. | |||
Des de la Terra: 9 supernoves visibles a ull nu en els darrers 2000anys. A la via làctia es dona una supernova cada aprox. 100 anys, i en veiem una cada 300 anys. | |||
=== Tipus de supernoves === | |||
Històricament: si tenia H es deia de tipus I i si no de tipus II. | |||
* '''Tipus Ia''': no tenen línies d'emissió d'H. Fortes línies d'emissió de Si II, i de Fe i C al cap d'uns mesos des del pic. | |||
** Causades per explosions termonuclears de nanes blanques de CO que superen la massa de Chandrasekhar i per tant han de col·lapsar. | |||
** Superen la massa per l'acreció de massa d'un estel company. | |||
** Representen un 25-30% de les SN detectades i són, de promig, les més lluminoses. | |||
** Utilitzades per estudis cosmològics: s'utilitzen com a "fars". Corriment al roig: expansió de l'univers! | |||
* '''Tipus II''': espectre dominat per línies d'H. Amb línies de Ca, O i Mg presents. | |||
** Es donen als braços espirals de les galàxies amb formació estel·lar: explosions ("core collapse") d'estels massius, majoritàriament RSG's amb masses entre 8 i 16 masses solars. | |||
** Són les més comunes (aprox. 50% de les detectades). | |||
Les tipus II es poden classificar segons les seves corbes de llum: | |||
TODO: Inserir diagrama de la corba de llum segons el temps. | |||
* Tipus II-P: amb plateau state: L constant durant 2-3 mesos i decaiment exponencial al final. | |||
* Tipus II-L: sense plateau state. | |||
* Tipus IIb: espectres que canvien del tipus II al tipus Ib. | |||
* Tipus IIn: línies emissió estretes produïdes per forts vents estel·lars abans de l'explosió. | |||
* Tipus Ib i Ic: sense línies d'H, amb línies d'O, Ca i Mg. | |||
** Se'ls diu "hipernoves". | |||
TODO: Completar | |||
=== Corbes de llum de les SN === | |||
* L'energia cinètica típica del material expulsat de la SN és de $K \sim 10^{51} \text{ erg}$. | |||
* Mecanisme que convrteix l'1% de l'energia total alliberada ($10^{53} \text{ erg}$) en energia cinètica són incerts. | |||
** S'asumeix que les SN actuen com un pistó, que injecta una quantitat d'energia a la base de l'embolcall. | |||
TODO: Completar | |||
=== "Core collapse" i explosió d'estels massius === | |||
Excepte les de tipus Ia, tota la resta estan associades al col·lapse d'un nucli d'estel massiu (per sobre de 8 masses solars). | |||
* Tipus II: rodejades d'embolcalls rics en H. | |||
* Tipus Ib: no tenen aquest embolcall. | |||
* Tipus Ic: no el tenen i a més han perdut les capes d'He. | |||
=== Col·lapse del nucli de Fe === | |||
Estels massius al final del cicle: nucli de ferro. No es pot extreure més energia. Durant les supernoves, és important les pèrdues per emissió de neutrins, que també acceleren la seva contracció. | |||
Altes T i densitats fan que els electrons siguin relativistes i degenerats. | |||
Al gas d'electrons relativistes domina la pressió ($\gamma_{ad} = 4/3$). El nucli de Fe es troba en un equilibri inestable. Alguns processos encara agreugen més la situació: | |||
==== Captures electròniques ==== | |||
Densitats elevades: es dona inverse beta-decay (protó + electró --> neutró + neutrí). S'incrementa la ràtio (n/p) (neutronització), disminueix pressió dels elecrons i s'emet un neutrí que pot escapar. Això accelera el col·lapse del nucli. | |||
Si el nucli de Fe està parcialment degenerat: $M_{Ch} = 5.83 \mu_e^{-2} M_\odot \approx 1.26 M_\odot$. Captura electrònica fa que el pes molecular mig s'incrementi, és a dir, que la massa de Chandrasekhar disminueixi, és a dir, facilita el col·lapse. | |||
==== Foto-desintegració ==== | |||
T > 10e10 K: fotons tenen prou energia per trencar els nuclis de Fe donant partícules alfa i neutrons. | |||
Això disminueix $\gamma_{ad}$ per sota del valor d'equilibri. El nucli esdevé inestable. | |||
Foto-desintegració del 56-Fe requereix una energia de 2 MeV per nucleó. Absorbida del camp de radiació present al nucli i per tant de l'energia interna del gas. Per tant la pressió cau, empenyent el nucli a un col·lapse gairebé en caiguda lliure. | |||
Col·lapse del nucli molt ràpid, prenent només 10 msec, donat el curt $\tau_{dyn}$. | |||
TODO: Completar | |||
Quan el gas està degenerat: la força nuclear forta té un pic a distàncies moolt curtes. Això fa que actui com una molla, i genera ona expansiva. | |||
=== Energia alliberada durant el col·lapse del nucli === | |||
TODO: Completar | |||
=== Mecanismes d'explosió de SN === | |||
* Quant el nucli arriba a $\rho \sim 3 \times 10^{14} \text{ gr/cm}^3$ els neutrons degeneren, incrementant de cop la pressió. | |||
* Força nuclear forta entre nucleons esdevé important. | |||
* L'efecte combinat fa que el col·lapse no només s'aturi, sinó que es reverteixi ("core bounce"). | |||
* En reduir la velocitat del material, en les parts més internes del nucli, aquest es troba de front la resta del material del nucli que col·lapsa. Això pot arribar a destruir l'estel, a través d'una ona de xoc que es propaga paulatinament cap a regions que són menys denses (cada cop amb més intensitat quanta menys densitat). | |||
** En propagació de l'ona: es donen captures electròniques. | |||
** Neutrins degenerats poden emportar-se fins un 90% de l'energia del col·lapse. | |||
** L'ona de xoc s'esvaeix abans d'arribar a l'embolcall, per tant, aquest mecanisme no pot explicar l'explosió de les SN. | |||
=== Efectes dels neutrins === | |||
Durant el col·lapse: captures electròniques que generen neutrins. Energia típica d'aquests neutrins és de l'energia de Fermi dels electrons relativistes. | |||
TODO: Completar | |||
Recorreguts migs molt petits, una mica més petit que l'ordre del radi de l'estel (o és només del centre?). | |||
Congestió de neutrins al nucli: fa que els neutrins esdevingui degenerats (són fermions!). Si degeneren: captura electrònica més difícil. L'energia dipositada pels neutrins pot per tant reactivar l'ona de xoc (la que s'ha parat abans). | |||
Els neutrins que s'escapen: escalfen l'embolcall si interactuen. Per tant, l'embolcall es pot expandir: es converteix en convectiu i inestable. Sim. numèriques mostren que els l'ona de xoc reviscuda junt amb efectes convectius i conversió a energia cinètica poden efectivament fer explotar l'estel. | |||
Resum: mecanismes físics de les explosions de SN de tipus "core collapse" no estan gens clar. S'està investigant intensament, és complexe. | |||
Altes procesos: generació d'ones acústiques + explosió anisotròpica (nucli acreta en certes direccions i expulsa en altres). Podríen explicar les altíssimes velocitats pròpies observades a molts dels púlsars. | |||
=== Supernova de tipus Ia === | |||
Relacionades amb explosions termonuclears en una nana blanca de CO. La fusió del C pot donar-se a temperatures baixes si la densitat és poc alta (reaccions pyco-nuclear). Aquesta densitat es pot donar prop de la massa de Chandrasekhar. | |||
Gas altament degenerat, així que la crema és inestable. És un procés semblant al "Helium flash". Genera una ona explosiva de fusions que es propaga del centre cap enfora. | |||
TODO: Completar | |||
L'estel explota sense deixar remanent. | |||
Aquesta crema dona elements del grup del Fe com el 56-Ni. El decaïment radiactiu del 56-Ni dona lloc a la corba de llum de les SN de tipus Ia. 50 dies després del pic el 56-Co decau en 56-Fe (decaïment exponencial). | |||
=== SN Ia en sistemes binaris === | |||
TODO: Completar | |||
=== Masses finals i romanents === | |||
Metal·licitat és important per determinar el tipus de supernova. Existeix una relació entre massa inicial i la romanent final depenent en la metal·licitat. | |||
Masses grans: massa de l'estel abans de la SN es determina mitjançant la pèrdua de massa durant fases evolutives anteriors. | |||
TODO: Completar | |||
20-25 masses solars: delimitació entre estels de neutrons (per sota) i forats negres (per sobre). | |||
TODO: Completar | |||
Paper Heger et al. (2003) al campus: és interessant. Molt recomanat llegir. | |||
Carroll & Ostlie està bastant bé per més info. | |||
[[Category:Astrofísica i cosmologia]] | [[Category:Astrofísica i cosmologia]] |