709
edits
Difference between revisions of "Tema 1. Ancient history of Physical Cosmology"
From Potatopedia
Tema 1. Ancient history of Physical Cosmology (view source)
Revision as of 16:50, 3 November 2021
, 16:50, 3 November 2021Fi de la classe
(Created page with "Naixement vinculant amb el Copèrnic: no hi ha cap lloc privilegiat a l'univers. Cosmologia contemporània: neix amb l'Einstein. És una de les primeres coses que va fer l'Ei...") |
(Fi de la classe) |
||
| Line 15: | Line 15: | ||
L'univers és infinit o no? | L'univers és infinit o no? | ||
* Univers epicuri: (ve de l'Anaxàgores i l'Epicuri, eren atomistes) l'univers conté un nombre infinit de petites llavors (àtoms) que es mouen lliurement per un buit i que | * Univers epicuri: (ve de l'Anaxàgores i l'Epicuri, eren atomistes) l'univers conté un nombre infinit de petites llavors (àtoms) que es mouen lliurement per un buit i que col·lisionen entre elles i s'agregaven per engendrar infinits móns. | ||
** No té fronteres. | |||
* Univers estoic: univers finit amb un buit que l'envolta. | * Univers estoic: univers finit amb un buit que l'envolta. | ||
** Base del model victorià: es pensaven que hi havia una única galàxia amb estrelles al voltant. | ** Base del model victorià: es pensaven que hi havia una única galàxia amb estrelles al voltant. | ||
Però el que sabem és que l'edat de l'univers és finita!! | Però el que sabem és que l'edat de l'univers és finita!! | ||
--- | |||
''Data: 3 de novembre de 2021'' | |||
Babilonis: | |||
* Primers en descobrir la periodicitat de les coses. | |||
* Van predir eclipsis. | |||
* Van muntar les estacions. | |||
Profetes són reemplaçats per filòsofs i "científics". | |||
Filòsofs: es preguntaven com funcionaven les coses. Base del mètode científic. Rebutjaven les explicacions sobrenaturals o mitològiques que es feien servir fins llavors. La física d'aquesta època és molt primitiva. | |||
=== Aristòtil === | |||
Més destacat pensador de l'època (extensió de 6 o 7 segles). Influència de les seves idees fins l'any 1600 (influència en el Quixot (del 1600) inclús!). | |||
Univers geocèntric d'estat estacionari. Moltes esferes al voltant de la terra. La primera esfera: 4 elements, cada esfera no canvia i està composat d'un èter. | |||
=== Aristarc de Samos === | |||
Lleugerament després d'Aristòtil. Primer que proposa que la terra rota i es trasllada anualment al voltant del sol ('''model heliocèntric del cosmos'''). | |||
=== Ptolomeu === | |||
[[File:Ptolemaic deferent and epicycle taking into account the three centres.svg|thumb|Model de Ptolomeu d'epicicles.]] | |||
Model geocèntric basat en el d'Aristòtil, però millorat per fer-lo funcional. És un matemàtic :) | |||
Basat en simetries perfectes. | |||
"Predecessor de Fourier" sense saver-ho! (això ho dic jo) Model d'epicicles. Copèrnic després | |||
=== Eratosthenes of Cyrene === | |||
Va mesurar la circumferència de la terra amb experiments dissenyats per ell (segons la font amb 1%-15% de precisió, no es va moure per calcular-la!). Va inventar també el dia de traspàs. | |||
=== Hiparc === | |||
Primer en fer un catàleg estelar bastant complet. | |||
=== Revolució copèrnica === | |||
[[File:Tychonian_system.svg|thumb|Sistema tychonià]] | |||
Tycho Brahe: observacions astronòmiques/planetàries importants. | |||
Kepler era ajudant d'ell i es va aprofitar posteriorment de les seves dades. | |||
Parèntesi del telescopi: invent de navegants irlandesos, i Galileu va tenir la idea de mirar cap amunt. Es va quedar cec per veure el Sol amb el telescopi. Inicialment anava venent el telescopi com a "joguina". Després va anar refinant-lo. | |||
Tycho: tenia el seu propi model/sistema. Model mixte en què la terra estava al centre. El Sol girava al voltant de la terra però els demés al voltant del Sol. | |||
=== Edad pre-renacentista === | |||
Edad mitjana. Apareixen les primeres universitats. La ciència s'havia concentrat en els monestirs. | |||
Roger Bacon: pare franciscà que va ser un dels primers advocats del mètode científic modern (fer observacions i no llegir texts antics). | |||
Guillermo de Ockham: i la seva navalla. | |||
Tomàs de Aquino: "la veritat (el coneixement) es coneix a través de la fe però també de la raó". | |||
Galileo es carteja amb la noblesa: per què Déu ens ha donat un cervell per pensar? Hem de pensar! No creure. | |||
Alfons X el savi: va proporcionar taules basades en el model ptolemaic d'efemèrides, i va fundar una escola que es va dedicar a això. Se li atribueix la frase "si Déu nostre senyor m'hagués consultat abans d'embarcar-se en la creació, li hauria recomanat de fer una cosa més simple" (perquè les taules eren súper complicades de fer i portaven errors acumulats importants). | |||
=== The late middle ages === | |||
Nicolás de Cusa: "Com Déu va crear l'univers i no té límits, llavors no ha de tenir vora ni centre." Idea bastant moderna, que es veu amb la rel. general. | |||
Renaixement: la societat occidental es va parar a pensar que no sabíem moltíssimes coses, en contra de la societat oriental que pensàvem que ja sabíem tot. Així doncs, la ciència occidental que fins llavors era molt menys avançada que l'oriental, la va superar. | |||
Giordano Bruno: va dir que el Sol era també una estrella com les altres. Va parlar també d'univers sense centre, que contenia nombre infinit de móns habitats (amb éssers intel·ligents). La inquisició el va cremar, no per aquestes idees, sinó perquè tenia creences panteistes (que la natura competia amb Déu en divinitat). | |||
=== Quatre coses sobre Galileo === | |||
Galileo va descobrir les fases de Venus amb el telescopi (prueba del algodón: això no ho podia explicar el model de Ptolomeu). Tot i que poguéssin competir els 2 models amb precisió, l'altre no pot explicar tot. | |||
Va descobrir els satèl·lits galileans. Rotació dins de rotació. Això va fer que la subesfera lunar terrestre també la traslladés a altres planetes. | |||
Fases de Venus: com la lluna, Venus té fases. L'ull humà no té suficient precisió per veure-ho, però un telescopi sí. | |||
@TODO: Inserir https://people.highline.edu/iglozman/classes/astronotes/media/venus_phases.png. | |||
[[Category:Astrofísica i cosmologia]] | |||
