709
edits
Difference between revisions of "Tema 1. Ancient history of Physical Cosmology"
From Potatopedia
Tema 1. Ancient history of Physical Cosmology (view source)
Revision as of 16:48, 4 November 2021
, 16:48, 4 November 2021Fi de la classe
(Fi de la classe) |
(Fi de la classe) |
||
| Line 99: | Line 99: | ||
@TODO: Inserir https://people.highline.edu/iglozman/classes/astronotes/media/venus_phases.png. | @TODO: Inserir https://people.highline.edu/iglozman/classes/astronotes/media/venus_phases.png. | ||
''Data: 4 de novembre de 2021'' | |||
Cardenal Barberini: havia estat mecenes de Galileo. El van fer papa. Li va demanar que escrivís un llibre on discutís els 2 models de món (univers, cosmos). "Assaig sobre els 2 màxims sistemes de món". Galileo era heliocentrista i així ho va indicar al seu llibre. El papa tenia enemics perquè era amic d'heliocentristes. Amb el següent papa el van trobar culpable de "vehement" sospitós d'heregia (1633). Al final li van commutar la pena amb arrest domiciliari, on va morir. El llibre va estar prohibit fins al 1800 i pico. | |||
=== Newton === | |||
1642-1727. Quan mor Galileo més o menys neix Newton. Científic més il·lustre (càlcul diferencial, telescopis, física (forces), però també alquímia (té certs llibres signats sota un pseudònim que era una permutació de les lletres del seu nom i cognom en llatí)). | |||
Creia que la biblia tenia profecies (ocultes o no) que s'escapaven de la comprensió humana. Ell creia que la biblia preveia la fi del món. Ho va calcular per l'any 2060, però es veu que hi va haver algun error de càlcul i era el 2016. | |||
Deia com la gravetat afectava els objectes, però ell no sabia dir què era exactament. Deia que ja havia fet prou, i que dir com les coses funcionen no són coses del científic. "Solo interesan a unos pocos, y no estoy entre ellos". | |||
Model de món: model matemàtic, però no purament. Necessita fins a cert punt la intervenció de Déu. Creia que el poder diví era essencial al disseny de l'univers. Parla d'univers amb geometria euclidiana (actualment creiem que això és cert per la part espacial de l'espai-temps) i infinit. Pensava que era estàtic també, i que estava en un equilibri inestable. | |||
Ell deia que <math>- \vec{\nabla} \phi(\vec{r}, t) = \vec{g}(r, t) = - \int_{V \to \infty} G \rho(\vec{r}', t) \frac{(\vec{r} - \vec{r}')}{|\vec{r} - \vec{r}'|^3} d^3 r'</math> era 0, però realment aquesta integral no sempre convergeix, depèn de les condicions de contorn. | |||
=== Ole Roemer === | |||
Descobreix l'aberració de la llum (el telescopi no apunta directament en la direcció de l'estrella sinó que ha de tenir una petita inclinació respecte la direcció real de l'estrella per captar la llum). Efecte de menys de mig minut d'arc, associat al moviment de la terra per l'espai. (farem càlcul clàssic i relativista) | |||
Suposem que tenim una estrella a una posició, que envia un raig de llum cap a la Terra. | |||
$$\tan \theta = \frac{u_y}{u_x}, \qquad \tan \phi = \frac{u_y'}{u_x'} = \frac{u_y}{u_x + v} = \frac{\sin \theta}{\cos \theta + \frac{v}{c}} = \frac{c}{v}$$ | |||
Pel cas $\cos \theta = 90º$: | |||
$$\tan (\theta - \phi) = \frac{\sin (\theta - \phi)}{\cos (\theta - \phi)} = \frac{\cos \phi}{\sin \phi} = \tan^{-1} \phi = \frac{v}{c}$$ | |||
Així doncs, $\phi - \theta \approx \frac{v}{c}$ | |||
@TODO: Inserir diagrama dibuix Google Drawings | |||
Paralaxi: menys graus de diferència, van fer falta més anys per adonar-se, tot i que ja ho buscaven. | |||
=== Thomas Wright === | |||
Via Làctia: disc. Estem en un "many-island universe" (galàxies!). | |||
=== Pièrre-Simon de Laplace === | |||
Va introduir la hipòtesi nebular: zones de la via làctia de formació estel·lar. Afavoria una idea de "one-island universe". | |||
=== William Herschel === | |||
??? | |||
=== Jean-Bernard-Léon Foucault === | |||
Pèndol de Foucault: demostració que la terra gira, no pas el pèndol. | |||
=== Joseph van Fraunhofer === | |||
Pare de l'espectroscopia. | |||
=== William Huggins, Margaret === | |||
Aplicació de fotografia i espectroscopia a l'astronomia. Va observar el Doppler shift (proposat per Doppler més tard). Arnald Fizeau ho va redescoubrir en ones electromagnètiques. | |||
== La visió pre-relativista del cosmos a primers del segle XX == | |||
Paradoxa d'Olbers': el cel hauria de brillar a les nits si tinguéssim un "many-island universe". No es coneixia pols estel·lar (tot i que tampoc ho explicaria: la pols reemet en infraroig, i tampoc tenim un infraroig saturat). L'explicació que li donem ara: red-shift, fa que se surti de l'espectre. | |||
=== Vesto Slipher === | |||
Primer en observar "galactic red-shifts". | |||
Llei de Lemaître-Hubble (descobert primer per Lemaître, però ho va publicar en una revista belga poc coneguda). | |||
Hubble proposa també que molts dels objectes amb aquests desplaçaments s'estaven separant a molta velocitat i per tant eren altres galàxies (1926-1930). Començava a rondar la relativitat general. | |||
Debat Shapley-Curtis: tenim un univers many-island vs. one-island? Shapley: observació dels cúmuls globulars que han de rotar al voltant del centre de la galàxia, nosaltres estem a fora del centre. A més les Cefeides se sabia que estaven moolt lluny. Curtis: el Sol és el centre de l'univers. | |||
--- | |||
'''Transparències:''' | |||
@TODO: Copiar transparències amb les explicacions. | |||
Mapa de Herschel: bastant aplatat (té sentit, la via làctia és un disc). | |||
Shapley: https://briankoberlein.com/post/shapley-galaxy/mwgalaxy.jpg | |||
Univers victorià vs. via làctia (no he trobat la foto a Internet, hi ha un power point amb animació, no sé si l'ha penjat). | |||
[[Category:Astrofísica i cosmologia]] | [[Category:Astrofísica i cosmologia]] | ||
